1. f. Canvi, permuta. Va fer barata de la burra per un gos de raça.
2. a barata Per mitjà d'un bescanvi.
DCVB: de 'baratar' segons Diez EWb 41, del llatí *prattare (< grec πραττειν), ‘comerciar’, ‘obrar’ (cfr. REW 6731); però l'evolució dels sons pr> bar- no s'explica bé. Per això Meyer-Lübke en la 3.a edició del REW 943a, ha acceptat l'ètim ant. nòrdic baratta ‘lluita’, ‘soroll’. Corominas DECast, i, 393 394, exposa les dificultats d'aquesta etimologia i de l'anterior, i s'inclina a acceptar (però amb grans reserves) un origen cèltic: bratos amb el significat originari de ‘engany’.
«I el picaplets renegà cel i terra, i no gosava denunciar-lo ni clamar contra aquell per tal com en la barata que havia fet no hi havia documentació ni testimonis. Francesc Eiximenis, Contes i faules, 'Exemple d'un pagés i un picaplets de Mallorca', AVL, p. 24.
