m. Rebombori, cridòria, avalot.
DCVB: 'esvalot' prové de la forma 'avalot', substantiu d'avalotar; d'etimologia incerta, però probablement del llatí volūtāre, ‘voltejar, capgirar’, segons opinió raonada de Corominas DECast, i, 89.
DCVB: 'esvalot' prové de la forma 'avalot', substantiu d'avalotar; d'etimologia incerta, però probablement del llatí volūtāre, ‘voltejar, capgirar’, segons opinió raonada de Corominas DECast, i, 89.
