kharja o khardja

f. LIT. Estrofa breu escrita usualment en dialecte mossàrab que constituïx la tornada d'un tipus de composició de la lírica culta, escrita en àrab o hebreu, denominada moaixakha.

Ke farayo o ke xerad de mibi,

habībī,

no te tolgax de mibi.

Què faré o què serà de mi,
amic meu,
no te'n vages del meu costat.

Kharja d'Ibn Ruhaim, de Bocairent

Abu Bakr Mamad Ahmad ibn Ruhaim (fl. c. 1121)