adj. [ ant. ] Roín, amb maldat moral o física.
DCVB: segons Spitzer Lexik. 26, del llatí habĭle ‘hàbil’, ‘manyós’, que hauria passat d'aquest significat al de ‘enganyós’, i d'aquí al de ‘dolent’. El mateix Spitzer va preferir després l'ètim grec ἄβουλος, ‘imprudent, mal intencionat’ (Rom., lxv, 537-539), opinió que ha estat acceptada per Wartburg (ZRPh, lxviii, 31); Corominas DECast, i,342 propugna raonadament l'ètim habĭle, que sembla més probable.
Amb este adjectiu eren conegudes les dones que es dedicaven a la prostitució en la València del segle XV, 'àvols fembres' o 'fembres pecadrius', especialment les que s'hi dedicaven en els llocs que el justícia no controlava.
DCVB: segons Spitzer Lexik. 26, del llatí habĭle ‘hàbil’, ‘manyós’, que hauria passat d'aquest significat al de ‘enganyós’, i d'aquí al de ‘dolent’. El mateix Spitzer va preferir després l'ètim grec ἄβουλος, ‘imprudent, mal intencionat’ (Rom., lxv, 537-539), opinió que ha estat acceptada per Wartburg (ZRPh, lxviii, 31); Corominas DECast, i,342 propugna raonadament l'ètim habĭle, que sembla més probable.
Amb este adjectiu eren conegudes les dones que es dedicaven a la prostitució en la València del segle XV, 'àvols fembres' o 'fembres pecadrius', especialment les que s'hi dedicaven en els llocs que el justícia no controlava.
