1. a. v. tr. Disposar, preparar. Amaniu la taula, que ja és hora de dinar.
b. v. pron. Amaniu-vos que ens n'anem.
2. v. tr. [ esp. ] Condimentar (certs aliments) amb oli, vinagre, sal, etc. Amanir l'ensalada. Amanir el bullit.
3. v. tr. [ fig. ] Compondre (una explicació, una disculpa, etc.). Si arribem tard al treball, haurem d'amanir una bona excusa.
DCVB: del gòt. manvjan, ‘preparar’ (REW 5341).
