1. v. tr. Preparar, disposar, les coses necessàries per a un fi determinat. Abillar una festa. Abillar el sopar.
2. a. v. tr. Adornar. S'encarregà d'abillar la sala on s'havia de celebrar la cerimònia.
b. v. tr. Adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments. L'ajudant de cambra abillà el príncep.
3. abillar-la [ vulg. ] Tindre diners. Ja tenia ganes d'abillar-la!
DCVB: del fr. ant. abillier, ‘preparar, aparellar’, ‘equipar (sobretot per a la guerra)’, que és derivat de bille, ‘porció de fusta preparada per a esser treballada’; en francès modern significa ‘vestir’ i s'escriu habiller amb h- per influència de habile i de habit(cf. Bloch-Wartburg Dict. 69).
