v. intr. PAT. Respirar agitadament, amb respiració fatigosa..
DCVB: del grec-llatí *pantasiare, var. de phantasiare, ‘sofrir opressions’ i originàriament ‘somniar’; aquest significat originari es troba en el provençal pantaisar (cf. Levy Suppl. Wb. i Mistral Tres., s. v.). La forma catalana més correcta i etimològica és, doncs, pantaixar i el derivat postverbal pantaix; però en el català modern de Barcelona ha prevalgut la forma panteixar, perquè, a causa de la confusió de la a i la e àtones, ha passat a pronunciar-se panteixo, panteixes, etc., en lloc de pantaixo, pantaixes, i consegüentment s'ha format panteix en lloc de pantaix. També s'ha produït una contaminació analògica del sufix -ejar, de la qual ha resultat la forma pantejar usada per Verdaguer, Oller, Ruyra i altres escriptors. Finalment, en el català occidental existeix també la forma pantegar, produïda per adopció del sufix -egar, i d'ella procedeix el postverbal dialectal pantec.
DCVB: del grec-llatí *pantasiare, var. de phantasiare, ‘sofrir opressions’ i originàriament ‘somniar’; aquest significat originari es troba en el provençal pantaisar (cf. Levy Suppl. Wb. i Mistral Tres., s. v.). La forma catalana més correcta i etimològica és, doncs, pantaixar i el derivat postverbal pantaix; però en el català modern de Barcelona ha prevalgut la forma panteixar, perquè, a causa de la confusió de la a i la e àtones, ha passat a pronunciar-se panteixo, panteixes, etc., en lloc de pantaixo, pantaixes, i consegüentment s'ha format panteix en lloc de pantaix. També s'ha produït una contaminació analògica del sufix -ejar, de la qual ha resultat la forma pantejar usada per Verdaguer, Oller, Ruyra i altres escriptors. Finalment, en el català occidental existeix també la forma pantegar, produïda per adopció del sufix -egar, i d'ella procedeix el postverbal dialectal pantec.
