ragea

 f. Confits menuts. Per cada lliura de ragea, sis diners.

Boc. Pagadors 1597

DCVB: pres del fr. dragée o del cast. gragea.

Diccionari Escrig: ragea; f. Grajea. Confites muy menudos de varios colores.

tolit tolida

adj. i m. i f. PAT. Impossibilitat, afectat de tolidura o de paràlisi.

DCVB: adaptació del cast. tullido, que ve del part. pass. del verb llatí tollĕre, ‘privar’.

escovilló

1. m. Raspall xicotet amb un mànec llarg, utilitzat per a netejar l'interior d'un tub o cavitat.

2. m. ARM. Instrument format per un raspall cilíndric amb un mànec llarg, utilitzat per a netejar l'ànima del canó.

3. m. MED. Pal xicotet, amb una bola de cotó fixada a un extrem, utilitzada per a prendre mostres d'un líquid orgànic que s'ha d'analitzar.

DCVB: pres del cast. escobillón, mat. sign.

suny

1. m. Arrufament del front i de les celles en senyal d'enuig.

2. m. Aspecte amenaçador que prenen les coses.

Està considerada un castellanisme i no la recull ni el DNV ni el DIEC.

escàrpia

f. Clau amb un colze en l'extrem oposat a la punta.

andarec andarega

adj. Que li agrada rondar o anar d'un lloc a l'altre.

El DCVB no la registra, podem pensar que prové del castellà 'andariego'. Ara bé, entraria molt prompte, ja que la trobem en el Tirant.

«La segona, que són molt parleres e andaregues.» Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, CCXXI.

talma

f. INDUM. Espècie d'esclavina llarga que servix d'abric. El vell dandi portava damunt dels muscles una talma forrada de pell.

DCVB: del castellà talma, pres del francés talma, mat. sign. (que ve del nom del gran actor tràgic francès Talma).

albatros

m. inv. ZOOL. Gènere d'aus oceàniques de la família dels diomedeids (Diomedea sp), de gran envergadura i vol potent, amb el bec llarg i fort i la cua dura.

DCVB: pres del francés i castellà albatros, mat. sign., sobre l'origen del qual cf. Corominas DECast. i, 99.

saragata

f. Bullícia, avalot, tumult, soroll. Ens vam ajuntar tots els veïns i vam organitzar una bona saragata que va fer vindre la policia.

DCVB: del cast. zaragata, que probablement ve del francès antic eschirgaite 'patrulla de guàrdia'.(cf. Corominas DECast, iv, 809).

Calaveres atònites, Jesús Moncada, Edicions 62.

esporrejar

v. tr. Fer mal (a algú), causar dolor per alguna causa traumàtica.

DCVB: probablement del cast. aporrear, ‘tupar, fer mal’.

curenya

f. ARM. Carro sobre el qual es col·loca la peça d'artilleria per a elevar-la sobre el sòl i, així, poder-la moure amb facilitat.

Paraula que ens arriba pel castellà curueña que prové del llatí columna.

arquitrau

m. ARQUIT. Part inferior de l'entaulament que descansa directament sobre el capitell de la columna, especialment característic de l'arquitectura clàssica.

DCVB: pres del cast. arquitrabe, que prové de l'italià architrave, 'trau mestra'.

alcalosi

1. f. PAT. Alcalinitat excessiva de la sang que apareix en diverses malalties.

2. alcalosi metabòlica PAT. Alcalosi que es distingix per la presencia d'un excés de bases o per la pèrdua d'ions hidrogen.

3. alcalosi respiratòria PAT. Alcalosi produïda generalment per una hiperpnea, que dóna com a resultat una eliminació excessiva de diòxid de carboni amb producció d'hipocàpnia.

DCVB: derivat d'alcalí més el sufix -osi, 'alcalí' és un neologisme, del castellà álcali <àrab alqali, ‘sal treta de la sosa’ (Engelmann Gloss 80).
La patologia apareix documentada per primera vegada en la Larousse de 1933.

briva

1. f. Gentola.

2. donar-se a la briva Entregar-se a la vida de la gentola.

3. gent de la briva Purrialla, xusma.

DCVB: probablement del castellà briba o del francés bribe.

Del castellà sembla que ve de 'bribia', metàtesi de 'biblia', la procedència francesa es faria a través de l'anglés o de l'italià. En francés significa 'tros de pa' que en un moment determinat podia fer referència al que es donava a un mendicant o captaire, en anglés significa 'suborn'.

pita

1. f. BOT. Pitera 2.

2. a. f. TÈXTIL Fibra tèxtil obtinguda de les fulles de la pitera.

b. f. TÈXTIL Teixit llustrós amb l'ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànegues en els vestits d'home.

c. pita esponja TÈXTIL Teixit d'ordit i trama de fil de seda d'un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior.

DCVB: del cast. pita, mat. sign.

falutx

m. NÀUT. Embarcació costanera de dimensions reduïdes de vela llatina i pal inclinat.

Del castellà falucho, de l'àrab falūkah.

farbalà o farfalà

m. Volant de tela amb què s'adorna un vestit, una faldeta, una cortina, etc. Unes faldetes amb farbalans.

Segurament farbalà ve de farfalà que probablement entra pel castellà farfalá o faralá, la qual es referix als volants de faldes o vestits, que de vegades fa referència a volants de mal gust.

«L’ortografia és un vestit que es posa a la llengua per a dotar-la de corporeïtat gràfica; però la llengua, en essència, desproveïda de farbalans i altres accessoris complementaris, és un codi de comunicació oral.» "Els accents diacrítics", Josep Lacreu.

escamotejar

1. v. tr. Fer desaparéixer (una cosa) davant d'algú sense que este s'aperceba de com ha sigut fet. El màgic escamotejà una carta.

2. a. v. tr. Prendre d'una manera subtil (alguna cosa) a algú sense que ell se n'aperceba. Li va escamotejar la cartera.

b. v. tr. Prendre (alguna cosa) a algú per a defraudar-lo. El seu germà li va escamotejar part de l'herència.

DCVB: pres del castellà escamotear.

baiadera

f. REL. Dansarina i cantant del culte hindú que, als temples i en les processons, atén totes les qüestions no pròpiament litúrgiques.

DCVB: pres modernament del castellà bayadera (<portuguès bailadeira, ‘balladora’).

Del francés bayadère, derivat de balhar, forma dialectal portuguesa de bailar. La paraula ens arriba a través del castellà i del francés i per això s'ortografia amb i llatina, quan correspondria escriure's 'balladera'.

tolit tolida

adj. i m. i f. PAT. Impossibilitat, afectat de tolidura o de paràlisi.

DCVB: adaptació del cast. tullido, que ve del part. pass. del verb llatí tollĕre,‘privar’.