Entrada destacada

monjàvena

  f.  Pastís de carnestoltes. Es fa amb coca de farina, ou i sucre, cuits en la paella i que se sol menjar amb mel. DCVB:  de l'àrab  mu...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris superior C2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris superior C2. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de juny del 2025

esquat

 f. Exercici que consistix en la flexió de les cames de manera que el cos baixa recte i les natges toquen els talons, és a dir, acatxar-se fins a quedar aponat. Ex.: Vaig al gimnàs una volta a la setmana a fer esquats i cada dia estic millor de les cames.

De l'anglés squat.

En castellà sentadilla.


Comentari:

Tenim tendència a adaptar paraules procedents de l'anglés, abans ho feem del francés. Està clar que valencianitzar totes les paraules a partir del castellà no és una bona solució, però fem creure als parlants de la llengua que quan una paraula prové del francés, de l'anglés, de l'italià o d'una forma antiga és millor. D'esta manera els que han parlat sempre, sense aprendre-la de manera formal, no s'acaben d'adaptar als canvis. Al contrari creuen que les paraules que han aprés en el nucli familiar són la majoria roïnes i les altres són les bones. I acaben dient: a mi m'agrada més vacances que vacacions. Després t'amollen: l'han detés perquè portava drogues. D'ací uns anys, els lingüistes acabaran admetent estes formes i les consideraran les bones. Al temps.

divendres, 26 de juliol del 2024

tenta

1. f. Mena de punxó de mig pam de llargària, pla per la part de baix i amb forma de teuladeta per dalt, acabant en punxa. Servix per a empeltar. (Nac) (Boc).

2. Instrument per a tallar la tonyina.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «Conprés un marasa es feu per a la tenta per a tallar la toñina.» p. 23.


dijous, 20 de juny del 2024

alcançar

 v. tr. Es diu de la situació en què queda en comptabilitat la persona encarregada dels comptes.

Llibre de comptes o de la claveria, AMB, 1703-1707. (Bocairent).

«...que rebrà y cobra de did Agustí Calataiú, el qual fonch alcansat en los contes com consta ab centènsia donada e publicada en 7 de agost 1706». 

alcanç

 m. En comptabilitat, quantitat que és deu a algú per endarreriments en la paga o per altres drets adquirits. També es referix a la diferència entre els càrrecs i els descàrrecs dels llibres de comptes.

Llibre de comptes o de la claveria, AMB, 1703-1707. (Bocairent).

«Càrrec, descàrrec, alcanç».


divendres, 3 de maig del 2024

raima o raixma

 f. GRÀF. Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.

Etimologia: de l'àrab rízma, i este de l'àrab clàssic rizmah 'paquet'.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...per lo valor de una raixma de paper per a servisi de la precent villa.»1703, p. 23.

dimecres, 1 de maig del 2024

alamon

1. adv. En grau considerable. Li agrada córrer alamon.

2. alamon de loc. adj. Bona cosa de. M'han regalat alamon de coses.



diumenge, 28 d’abril del 2024

llimosna

1. f. Allò que es dona a un altre per a socórrer una necessitat o per caritat.

2. f. REL. Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.

DCVB: castellanisme.

Etimologia: del llatí eleemŏsynamat. sign. i y este del grec ἐλεημοσύνη eleēmosýnē.

Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...al reseptor del ospital de Valéntia per altres tantes ne acostuma la present villa donar de limosna tots anys.»1703, p. 17.

No l'arrepleguen els diccionaris normatius, però està documentada en el CIVAL des de 1613 com a 'limosna' o 'llimosna', tant l'una com l'altra deuen tindre la mateixa pronunciació.

dimarts, 16 d’abril del 2024

anemòia

 f. Sentir enyorança, sentiment de tristesa o dolor per l'absència, la pèrdua, d'alguna persona cosa que no has viscut. Veent les fotografies de la boda dels meus pares sentia anemòia.

Terme de John Koening en The dictionary of obscure sorrows.

Formada per les paraules gregues 'anemos', vent, i 'noos', ment.

dimarts, 19 de març del 2024

níquil

 m. Nul, incobrable. Paraula desconeguda. Podria ser deformació de la paraula llatina nihil que significa res, nul.

Llibre de Claveria de Bocairent 1703-1707 (AMB).

«...se li admet en data once lliures y un sou que han importat los níquills y ittem duplicat com consta de la memòria feta per dit es(criv)à. Y fermada per dits juigues contadors y possada dita memòria posada juntament ab les àpoques.» (p. 51).

«...se li admet en data sis liures, dos sous y sinch dinés que han importat los níquills en lo present añy com consta per huna memòria examinada per los Jugues contadors y fermada y posada dita memòria juntament a les àpoques.» (p. 78).

«...se li admet en data quatre liures, denau sous y dos dinés que han importat los Níquills en lo present añy 1705, com consta per huna memòria examinada per los juges contadors y firmada y possada dita memòria juntament ab les àpoques.» (p. 115).

«...se li admet en data sinch lliures, once sous y deu dinés que an importat los níquills en lo precent any 1705. Com consta per una memòria examinada per los guichgues contadors y firmada y posada dita memòria juntament ab les àpoques.» (p. 176).

Martí Gadea, diccionari, DGMG [1][níquil] Níquil. adj. Nulo, incobrable. adj. El deudor insolvente. 


[1] DGMG Martí y Gadea, Joaquín, Novísimo diccionario general valenciano-castellano […], Imprenta de José Canales Romà, Valencia, 1891.


dimecres, 13 de setembre del 2023

parresia

 f. Aparença de parlar de manera retòrica i de manera audaç, fent referència a la llibertat com si es diguera tot. Implica la veritat i l'atreviment.

Del llatí tardà parrhesĭa, i este del grec παρρησία parrēsía.


dijous, 11 de maig del 2023

hodiern hodierna

 adj. Del dia de hui, del temps present.

Del del llatí hodiĕrnu, mat. sign.

dissabte, 6 de maig del 2023

pertret

 mConjunt d’instruments, utensilis o mitjans que són necessaris per a una activitat determinada.

«Ittem paga tres liures, catorze sous j huit diners per cabasos, sarietes, mànechs j altres pertrets necessaris per a dita obra.» (LCCRH, 1651, full 270, AMB)

Del llatí pertractu, ‘traginat, aportat’.

dijous, 10 de març del 2022

subet

1. m. Accés de son.

2. m. Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet.

DCVB: de l'àrab subāt, mat. sign. 

El DNV recull la forma 'sobec' i es referix en la segona accepció a una dormida curta, una becada. Així ho recull també el DCVB en la tercera accepció, però la segona fa referència a una son profunda, forta i irresistible, la forma més antiga recollida en el DCVB com a 'subec' es referix a una son letàrgica i cita l'Spill de Jaume Roig amb la forma 'subet'.

A Bocairent sempre he sentit eixa paraula per a referir-se a la mort o a la son que provoca la mort. «-¿De què s'ha mort? -Li ha agarrat un subet.» Una busca en el CIVAL de les formes 'sobec' i 'subet' ens demostra que hi ha més usos de 'subet' que de les altres formes i un exemple d'Emili Casanova en el model lingüístic de Jordi Valor porta com a exemple: 'subet que el mata'. Un altre de Francesc Mompó diu: «Quan veja que tots els exàmens estan perfectes li donarà un subet –comentà el fantasma d’Ofèlia.»

dilluns, 27 de desembre del 2021

antinòmia

1. f. Oposició d'una llei o d'una norma a una altra llei o una altra norma.

2. f. DRET Contradicció real o aparent entre dos lleis o entre dos preceptes d'una mateixa llei.

DCVB: pres del llatí antĭnŏmĭa (< grec αντινομία), mat. sign.


diumenge, 26 de desembre del 2021

escatologia

1. f. REL. Conjunt de creences i doctrines sobre la renovada existència del món i de l'home al final de la història i més enllà de la mort.

DCVB: del grec ἔσχατος ‘extrem, darrer’ i λóγος ‘tractat’.

2. f. Tractat o estudi dels excrements.

DCVB: del grec σκάτος ‘excrement’ i λóγος ‘tractat’.


dijous, 3 de juny del 2021

atziac atziaga

adj. Nefast, gens favorable. Un dia atziac.

DCVB: del llatí aegyptiăcus (dies), ‘dia egipci’, per al·lusió als dies calamitosos de les deu plagues d'Egipte.

dimarts, 13 d’abril del 2021

astènic astènica

1. adj. PAT. Relatiu o pertanyent a l'astènia.

2. adj. i m. i f. PAT. Que patix d'astènia.

3. tipus astènic ANTROP./PSIC. Biotip dels individus caracteritzats per un esquelet prim i delicat amb el tòrax estret, els membres de considerable longitud, i el crani allargat i de perfil angulós.

DCVB: d'astènia, pres del grec ἀσθένεια ‘debilitat’.

divendres, 12 de març del 2021

sumac

 1. m. BOT./ADOB. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus coriaria), de fulles amb folíols ovals i dentats, flors blanquinoses i fruits drupacis, utilitzat en adoberia.

2. m. ADOB. Nom donat a l'adob obtingut del sumac.

3. sumac metzinós BOT./JARD. Arbust de la família de les anacardiàcies (Rhus toxicodendron), caducifoli, de branques enfiladisses, flors verdoses en raïms i que és plantat en parcs i jardins.

DCVB: de l'àrab summaq, mat. sign.

dimecres, 10 de març del 2021

merluça

 f. Lluç. Ítem per lliura de merluça dos diners (1646).

Bocairent, llibre 1597

CIVAL:  busca del 14/2/2021, 691 entrades abans de 1800.

DCVB: del llatí merlūciu, mat. sign. És paraula desapareguda en català, substituïda pel sinònim lluç, però modernament es reintrodueix en el llenguatge quotidià per influència del castellà merluza.

dimarts, 9 de març del 2021

ragea

 f. Confits menuts. Per cada lliura de ragea, sis diners.

Boc. Pagadors 1597

DCVB: pres del fr. dragée o del cast. gragea.

Diccionari Escrig: ragea; f. Grajea. Confites muy menudos de varios colores.