juli

1. m. Crit dels xics quan anaven a beneir la palma el diumenge de rams.

2. m. JOCS En el joc de saltar a corda, l'acció de fer-la rodar ràpidament. Fer juli.

3. clavar un juli Pegar a algú.

4. clavar un juli Reprendre fortament algú.

DCVB: sembla relacionable amb el llatí iubĭlum, ‘cant barroer dels pastors’, ‘alegria expansiva’, encara que Fokker (ZRPh, xxxviii, 482) vol relacionar juli amb el fr. joli, it. giulivo, etc.

Calaveres atònites, Jesús Moncada, Edicions 62.

corcoll

1. m. JOCS Xicotet ixent cilíndric d'una trompa en l'extrem oposat a la punta, on se subjecta el cap del cordell utilitzat per a fer-la ballar. Ballar de corcoll una trompa.

2. a. anar (o caure ) de corcoll Caure algú.

b. anar de corcoll Decaure algú o alguna cosa, afonar-se.

3. m. Part posterior del cap en la seua unió amb el cap.

DCVB:  del llatí cŭrcŭlio, mat. sign. || 1. No és clara l'evolució de significats que presenta el mot en català, i tal vegada els significats 3 i 4 demanen un altre mot originari que actualment no podem endevinar.

«Es veia tothom anant pel seu cantó, tothom absort en les seues coses, en els assumptes que el feien anar de corcoll.» Una cambra pròpia, Virginia Wolf, traducció d'Helena Valentí.

atzar

1. m. Causa suposada a què s'atribuïxen els fets de què es desconeix la causa real.

2. m. Cas fortuït, casualitat.

3. m. Aventura, bona (o mala) sort.

4. a l'atzar loc. adv. Sense propòsit ni direcció precisa.

5. jocs d'atzar JOCS Jocs en els quals és únicament l'atzar allò que decidix qui guanya o qui perd.

6. per atzar Casualment.

DCVB: de l'àrab az-zahr, ‘el dau’.

viola

viola 1

1. f. BOT. Violeta 1.

2. f. BOT./JARD. Flor del violer.

3. f. LIT. En els jocs florals, flor d'or i plata que s'oferix a la millor composició de caràcter religiós.

4. a. ser flors i violes Ser una cosa agradable i fàcil.

b. tota la resta són violes Expressió amb què s'indica que tota la resta no té importància.

5. bona nit viola! Expressió que s'usa quan es vol donar per acabada una conversació, una qüestió, etc.

DCVB: del llatí viola, mat. sign.

viola 2

1. f. MÚS. Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, però una miqueta més gran.

2. m. i f. MÚS. Persona que toca la viola.

3. viola de gamba MÚS. Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt.

4. viola de mà MÚS. Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla.

DCVB: incerta, però probablement d'origen onomatopeic (com el fr. viule, cast. vihuela, etc.): cf. Corominas DECast, s. v. vihuela.

viola 3

f. JOCS Joc que consistix a saltar per damunt d'una persona ajupida, amb diverses variants i dificultats.

manilla

manilla 1

1. a. f. JOCS Joc de cartes en què la carta més alta és el nou

b. f. JOCS En el joc de la manilla, el nou de cada coll.

2. f. JOCS En el truc, el set d'espases i el set d'oros (manilla d'espases i manilla d'oros).

manilla 2

1. a. f. pl. Parell d'anelles metàl·liques unides per una barra o per una cadena amb què se subjecta els presos pels canells. Posar les manilles a un detingut.

b. f. JOI. Braçalet.

c. f. MAR. Maneta, extrem cilíndric i prim d'un rem, per on se subjecta per a vogar.

2. f. pl. ETNOL. Grup reduït de castellers que, situats al nivell del terç i per damunt del folre, servixen de contrafort al quart del pilar de huit.

DCVB: del llatí manīcŭla, ‘maneta’.

truquiflor

m. JOCS Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dos contra dos, cada una de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya el truc (punts de dos bases) també poden fer 'flor', tres cartes seguides del mateix coll. Es permeten les senyes entre els jugadors.

«...i davall el cobert, en les tauletes coixes, feien les seues partides de truquiflor, esperant l’hora de fer-se a la mar i amenitzant el joc amb sengles glops de canya que Tona rebia directament de la mateixa Cuba, segons el seu jurament formal.» Flor de Maig, Vicent Blasco Ibáñez.

jòquer

m. JOCS Comodí ¹ .

1. a. m. JOCS En certs jocs de naips, carta a la qual es dóna ocasionalment el valor de qualsevol altra carta.

b. m. i f. [ fig. ] Persona o cosa que es pot usar per a fins diversos. Els seus companys de treball l'utilitzen de comodí.

DCVB: pres de l'anglès joker, mat. sign.

escac

1. m. Figura quadrada.

2. m. Casella d'un tauler d'escacs, de dames, etc.

3. a. m. pl. JOCS Joc de taula que es practica entre dos contrincants, sobre un escaquer, amb setze peces movibles o escacs per a cada jugador.

b. m. pl. JOCS Les peces del joc d'escacs.

c. donar (o fer ) escac (al rei, a la reina) JOCS Posar, un dels jugadors d'escacs, una peça en una casella des d'on pot matar el rei o la reina de l'adversari en una sola jugada.

d. escac i mat! JOCS Expressió utilitzada en el joc d'escacs per a indicar que el rei que està en escac no pot salvar-se, i per tant la partida està acabada.

e. escac! (o escac al rei! ) JOCS Expressió amb què un jugador d'escacs ha d'avisar obligatòriament l'altre que el rei d'este està en escac.

f. estar (el rei) en escac JOCS En el joc d'escacs, estar amenaçat el rei de ser matat per una peça contrària en una sola jugada.

DCVB: del persa šah, ‘rei’, que és el nom del dit joc, o sia, ‘joc del rei’ (cf. l'alemany Schachspiel i el francès échec, cast. escaque, it. scacco). Segons Asín, de l'àrab as-sikāk ‘els rengles de cases, els carrers’, al·ludint a la disposició de les caselles del tauler (Al Andalus, ix, 29).

escacs (Levante)

cau

^cau 1

1. m. Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s'hi. Cau de conills.

2. m. Refugi de tot animal salvatge. Cau de raboses, d'óssos.

3. m. [ p. ext. ] Amagatall.

4. m. [ fig. ] Habitació mesquina. L'estudiant vivia en un cau.

5. m. [ fig. ] Refugi miserable. Un cau de corrupció, de vici.

6. m. [ pop. ] Cambra privada per a treballar, llegir, etc.

7. a cau d'orella loc. adv. Tocant la mateixa orella, en veu molt baixa. Li parlava a cau d'orella.

DCVB: del llatí cavu, ‘lloc buit’, ‘forat’.

^cau 2

1. m. JOCS Joc de cartes en què els jugadors, normalment en nombre de quatre, van abatent, l'un darrere de l'altre, les cartes del seu joc.

2. fer cau i net JOCS Emportar-s'ho, esgotar-ho, tot.

milotxa

1. f. JOCS Catxirulo.

2. m. i f. Persona informal.

3. f. ZOOL. Au de l'orde dels falconiformes i de la família dels accipítrids (Neophron percnopterus), de color blanc brut, amb els caps de les ales i de la cua negres i amb una cresta de plomes sobre el cap.

trumfo

1. a. m. JOCS En certs jocs de cartes, cada una de les cartes d'un coll determinat per la girada o qualsevol altra convenció i que, pel fet de ser d'este coll, venç les dels altres colls.

b. fer trumfos JOCS Jugar trumfos en aquells jocs en què és obligat de servir.

2. amb els trumfos a la mà Tenint seguretat de guanyar.

3. haver fet trumfos Haver donat de si tot el que es podia donar, ser al davallant de la vida, perdut tot delit, tota energia.

4. ser un trumfo Destacar en alguna activitat.

5. tindre tots els trumfos Tindre totes les probabilitats d'èxit.

gobelet

m. JOCS Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, de llanda, coure o altre material no transparent, usat en jocs de mans, per a tirar daus, etc.

DCVB: var. de gobellet, mat. sign.

barallar

^barallar 1

1. v. tr. Fer nàixer una enemistat (entre dos persones), fer renyir.

2. a. v. pron. Discutir. Estan tot el dia barallant-se.

b. v. pron. Pegar-se. Han començat discutint, però acabaran barallant-se.

^barallar 2

v. tr. JOCS Escartejar.

DCVB: derivat de baralla.