escapça

1. f. Tros que se separa d'un objecte, especialment d'un tap de suro, quan s'escapça.

2. f. SURO Base del tap o carrac.

3. quedar-se a l'escapça No obtindre res d'allò que es percaça, quedar amb les il·lusions frustrades.

4. quedar-se a l'escapça No entendre res del que es tracta d'aprendre o de saber.

DCVB: derivat d'escapçar, del llatí vulgar *ex-capĭtĭare, mat. sign.

rasclet

1. a. m. AGR. Rascle xicotet.

b. m. AGR./JARD. Rampí.

c. m. SURO Aixa xicoteta utilitzada per a toscar el suro.

2. a. m. ZOOL. Au de l'orde dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Porzana pusilla), de color bru rogenc, amb taques negres i punts blancs amb el ventre i els flancs barrats de negre i blanc, i que habita en pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa.

b. m. ZOOL. Picardó.

c. m. ZOOL. Picardonet.

DCVB: diminutiu de rascle, del llatí vg. *rastŭlu, dim. de rastrum, significats 1.a i 1.b.

trefí

1. m. SURO Tap de suro de qualitat superior, utilitzat especialment en les botelles de xampany i d'altres vins i licors fins.

2. m. SURO Carrac de qualitat superior.

DCVB: del fr. très fin, ‘molt fi’.