pern

1. a. m. TECNOL. Peça metàl·lica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota en un extrem, i de rosca a l'altre per a poder-hi collar una femella, utilitzat per a unir dos peces o parts de peça, o bé per a servir d'eix del moviment d'una peça o part de peça respecte a una altra.

b. m. MOTOR Tub disposat en el forat central d'un pistó d'un motor d'explosió a l'entorn del qual gira la biela pel seu cap superior.

2. m. [ fig. ] Eix, fonament. El pern del món.

DCVB: del llatí vg. *pĕrnu, format damunt pĕrna ‘cama’ per masculinitzacíó.

trucatge

1. a. m. Acció que consistix a donar a objectes més o menys nous l'aparença d'objectes antics.

b. m. Indústria que se n'ocupa.

2. a. m. Emprament de trucs en l'art, en la fotografia, etc.

b. m. AUDIOVIS. Tècnica cinematogràfica consistent en l'obtenció d'imatges diferents de les impressionades realment i que s'utilitza directament durant el rodatge o després en el laboratori, per mitjà de modificacions òptiques, sobreimpressions, etc.

3. m. MOTOR Conjunt d'operacions a les quals se sotmet un motor, especialment d'automòbil o de motocicleta, per a augmentar-ne la potència.