1. v. tr. Fer desaparéixer (una cosa) davant d'algú sense que este s'aperceba de com ha sigut fet. El màgic escamotejà una carta.
2. a. v. tr. Prendre d'una manera subtil (alguna cosa) a algú sense que ell se n'aperceba. Li va escamotejar la cartera.
b. v. tr. Prendre (alguna cosa) a algú per a defraudar-lo. El seu germà li va escamotejar part de l'herència.
DCVB: pres del castellà escamotear.
