renuència

f. Qualitat de renuent, disconforme, poc disposat a fer alguna cosa. Resistència a fer alguna cosa. La renuència és una virtut que poques persones saben utilitzar.

Del llatí renuents, mateix significat.

cerrer cerrera

1.	adj. Senar, imparell. Este calcetí s'ha quedat cerrer.

2.	adj. Que obra amb independència excessiva i sense cap subjecció.

3.	adj. Que viu en un estat de naturalesa, no domesticat. Animals cerrers.

«Xicons cerrers que aspiraven a ser ajudants en les barberies de la ciutat feien allí les seues primeres armes; i mentres s’ensinistraven inferint talls o omplint els caps de trasquilons i repelades, l’amo donava conversació als parroquians asseguts en el banc del passeig, o llegia en veu alta un periòdic a este auditori que, amb les barres en ambdós mans, escoltava impassible.» La barraca, Vicent Blasco Ibáñez, Àrbena.

xiripa

f. [col·loq.] Casualitat favorable, bona sort inesperada. Vaig trobar el resultat per xiripa.

      de xiripa loc. Per poc. He passat les proves de xiripa.

xàmbit

1. m. Gelat que es posa entre galetes. Encara que s'ha estés a tots els gelats que porten galeta.

2. m. TÈXTIL Trencada de fils d'ordim prou gran quan s'està teixint. Per a arreglar un xàmbit necessitaves una jornada.

Només la trobàreu al DNV i al DIVA . L'origen l'haurem de buscar en l'anglés, en la paraula sandwitch utilitzada per a referir-se a dos peces de pa entre les quals es posa formatge, carn o qualsevol altre tipus de menjar. La que és més estranya és l'accepció del tèxtil, molt habitual entre els teixidors de Bocairent.

càrtel

1. m. ECON. Unió o agrupació d'empreses del mateix sector, independents jurídicament, que s'unixen per a limitar o disminuir la competència entre elles i regular la producció, la venda i els preus d'un producte.
2. m. Organització il·lícita vinculada al tràfic de drogues o d'armes.

DNV

De l'alemany Kartell.

caldo

1. a. m. ALIM. Líquid resultant de l'ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris.

b. caldo bufat ALIM. Líquid procedent de la cocció de les botifarres en la caldera.

c. caldo de llengua Paraules sense fets.

2. a. m. BOT. Suspensió d'anticriptogàmics o insecticides utilitzada per a combatre flagells.

b. caldo bordelés BOT. Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb calç.

c. caldo borgonyó BOT. Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb carbonat de sodi.

3. bufar (algú) en caldo gelat Expressió que fa referència a l'actitud de qui fa ostentació d'una situació benestant que realment no posseïx.

4. caldo de cultiu BIOL. Líquid que es prepara amb substàncies animals, s'esterilitza i es destina a la proliferació de bacteris.

5. estar fet caldo Estar cruixit. Estem fets caldo per la sessió d'aeròbic.

6. posar a caldo (a algú) Criticar-lo severament.

DCVB: del castellà caldo. És un mot inacceptable en la nostra llengua; s'ha de substituir per brou.

Actualment té entrada en el DIEC com a segona forma de 'brou' i en el DNV com a primera.

fregitori

m. [pej.] Conjunt de coses fregides. No m'abellia gens tastar aquell fregitori.