antinòmia

1. f. Oposició d'una llei o d'una norma a una altra llei o una altra norma.

2. f. DRET Contradicció real o aparent entre dos lleis o entre dos preceptes d'una mateixa llei.

DCVB: pres del llatí antĭnŏmĭa (< grec αντινομία), mat. sign.

semovent

     1. adj. Que es mou per si mateix.

2. béns (o coses ) semovents DRET Bestiar.

DCVB: pres del llatí semovĕnte, mat. sign.

confinar

1. a. v. intr. Fronterejar. Galícia confina al sud amb Portugal. Xile i Argentina confinen.

b. v. intr. [ p. ext. ] Ser veí, contigu. les nostres cases confinen. La platja confina amb una pineda.

c. v. intr. [ fig. ] El geni confina amb la follia.

2. v. tr. Tancar o obligar a romandre (algú) dins d'un espai limitat. La neu els va tindre confinats dins de les cases.

3. a. v. pron. Aïllar-se, retraure's. S'ha confinat en el mas per a acabar la novel·la.

b. v. pron. [ fig. ] Confinar-se en una idea.

4. v. tr. DRET Condemnar a confinament.

DCVB: verb format sobre la paraula 'confí', del llatí confīnĭum, ‘ratlla divisòria’.

capmàs

1. a. m. Suputació.

b. fer un capmàs Establir a ull un preu global per a un conjunt de coses de diferent valor que es tracta de baratar totes plegades.

2. a. m. HIST./DRET Mas principal entre els diversos masos, les diverses bordes o les diverses terres aglevades que un mateix llaurador tenia per a un sol senyor.

b. m. HIST./DRET Conjunt que formava el mas principal amb les pertinences agregades.

DCVB: del llatí caput mansi, mat. sign 2.

Calaveres atònites, Jesús Moncada, Edicions 62.

adventici adventícia

1. adj. Que es produïx accidentalment, fortuïtament.

2. adj. BOT. Es diu de l'òrgan vegetal, especialment l'arrel, que naix d'un lloc de la planta diferent de l'habitual.

3. m. DRET Quantitat global que percep el prevere adscrit a una parròquia per honoraris d'assistència a soterrars, casaments, etc.

DCVB: pres del llatí advĕntītius, ‘que ve de fora’.

proscripció

1. a. f. Acció de proscriure.

b. f. DRET Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d'un deutor.

c. f. DRET Pena d'exili amb confiscació de béns.

d. f. HIST./DRET En l'edat mitjana, exili forçós per causes polítiques.

2. proscripció dels béns DRET Subhasta dels béns d'un deutor fugitiu a profit dels seus creditors.

DCVB: pres del llatí proscriptiōne, mat. sign.

«La primera referència explícita de condemna d’esta construcció que he trobat és del Català en fitxes, de Josep Ruaix i Vinyet: «No és recomanable servir-se de l’expressió “degut a” (calcant la locució prepositiva castellana “debido a”) en lloc de a causa de (o gràcies a, per culpa de, per raó de)». Cal advertir que Ruaix no en fa tampoc una condemna expressa; simplement es limita a recomanar-ne la substitució per altres locucions causals que considera més genuïnes. Però d’esta indicació molts manuals posteriors n’han fet proscripció.»  Josep Lacreu, Pren la paraula.

rescabalar

1. v. tr. Indemnitzar, reparar, compensar, la pèrdua que s'ha sofrit, un perjuí, etc. Qui el podrà rescabalar d'una desgràcia així? S'ha de rescabalar l'empresa que s'ha fet càrrec dels deutes.

2. v. pron. Jo ho he pagat tot, però ja me'n rescabalaré.

DCVB: compost parasintètic sobre el mot cabal.

Castellà: resarcir.

comminar

1. v. tr. Amenaçar (algú) amb una pena.

2. v. tr. [ esp. ] DRET Ordenar, l'autoritat, (el compliment d'un manament) amb l'amenaça d'una pena determinada.

DCVB: pres del llatí commĭnāre, mat. sign.

pertinença

1. f. El fet de pertànyer a algú.

2. f. DRET Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.

3. f. DRET Dret que es té a la propietat d'una cosa.

4. f. DRET Terme o espai corresponent a algú per jurisdicció o propietat.

5. f. DRET Unitat de superfície, reduïda actualment a una hectàrea, que servix de base per a les concessions mineres.

6. relació de pertinença MAT. Relació que determina els elements que pertanyen a un conjunt.

Atenció a 'pertinència', qualitat de pertinent.

quitança

1. f. Acció de quitar algú d'un deute.

2. f. Acció de quitar-se d'un deute..

2. f. DRET Escrit en el qual algú reconeix algú quiti (lliure d'un dret o d'una obligació) d'un deute.

DCVB: tot prové de llatí medieval quitare, pagar o rescabalar, reducció del llatí clàssic quietare, ‘apaivagar, posar en pau, en repòs’.

nuncupatiu nuncupativa

1. adj. Que no existix sinó de nom.

2. adj. DRET Es diu de l'acte jurídic efectuat oralment i públicament, bé que després es reduïsca a escriptura.

testament nuncupatiu: és el que es fa de manera oral que després s'ha d'elevar a escriptura davant d'un notari i testimonis o s'ha de llegir davant d'estos.

DCVB: pres del llatí nuncupativum, mat. sign.

abigeat

m. DRET Furt de bestiar.

DCVB: pres del llatí abĭgeātus, mat. sign.

El qui furta és un abigeu, estes paraules provenen del verb llatí abigere, que està format per ab- que significava llunyania i gere que es referix a portar.

censura

1. f. HIST. En l'antiga Roma, càrrec o dignitat de censor.

2. a. f. Acció de reprendre els altres per la seua conducta, per les seues obres.

b. f. REL. Condemnació pública d'una doctrina per part de l'església.

c. f. REL. Pena disciplinària imposada per l'església.

3. f. DRET Acte de control del contingut dels mitjans d'exteriorització del pensament o de difusió d'informacions, per a assegurar que són respectats determinats límits establits d'orde moral, polític, religiós, etc.

4. censura de comptes DRET Òrgan de gestió dels administradors de les societats anònimes.

5. moció de censura POLÍT. Vot emés pels diputats d'una assemblea amb la intenció de "censurar" el govern i de mostrar disconformitat amb la seua línia política.

DCVB: pres del llatí censūra, mat. sign.

vacació

1. a. f. pl. DRET Període durant el qual els tribunals de justícia suspenen les seues actuacions.

b. f. pl. Cessació, suspensió, temporal d'una activitat. Et fan falta vacacions urgentment.

2. f. pl. DRET Dret irrenunciable de tot treballador per compte d'altri a un quant temps de descans anual retribuït, que sol ser de trenta dies, ordinàriament a l'estiu.

3. f. pl. ENSENY. Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d'una festivitat o per altres circumstàncies, sobretot la calor els mesos d'estiu, durant el qual romanen tancades les escoles.

DCVB: pres del llatí vacatiōne, mat. sign.

AVL, La paraula del dia.
Levante-EMV

perquisició

1. f. Acció o efecte de perquirir, escorcollar, buscar amb diligència..

2. f. DRET Escorcoll del domicili d'algú per manament judicial.

3. f. DRET Escorcoll practicat en algunes duanes.

DCVB: pres del llatí perquisitiōne, mat. sign.

marmessor

m. i f. DRET Persona nomenada pel causant perquè tinga cura de complir i d'executar la seua última voluntat.

DCVB: del llatí manumĭssōre, mat. sign. (derivat de manumittĕre, ‘posar en llibertat, lliurar’).

duana

1. f. DRET Administració encarregada de percebre els drets establits sobre certes mercaderies a l'entrada i l'eixida del territori d'un Estat i d'impedir la circulació de productes prohibits.

2. f. DRET Oficina d'una duana.

DCVB: de l'aràbic diwan (en marroquí diwana), oficina pública on són registrades les mercaderies i cobrats els impostos o drets d'importació. 

codi

codi 1

1. m. DRET Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada branca del dret. Codi penal. Codi civil. Codi de comerç.

2. m. [ p. ext. ] Llei que regula, seguint el model del codi, una especialitat que forma part d'una branca jurídica. Codi de circulació. Codi alimentari.

3. a. m. Conjunt de signes, de normes, etc., que formen un vocabulari, una clau, etc. Codi telegràfic. Codi lingüístic.

b. codi de barres ECON./COMERÇ Codi format per una sèrie de línies i de xifres associades, que s'utilitza per a identificar els productes de consum.

c. codi postal CORR. Conjunt de dígits que indiquen la població i el districte postal per al servici de correus. El codi postal de València és el 46.

4. codi binari MAT. Codi d'un calculador electrònic.

5. codi genètic BIOL. Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l'àcid nucleic.

codi 2

m. BOT. Gènere d'algues verdes marines de l'orde de les codials (Codium sp), de tal·lus sifonat que forma cordons ramificats dicotòmicament o bé pilotes buides.

DCVB: del llatí codex, ‘llibre’.

cot

cot 1 -a

1. adj. Inclinat avall, cap a terra. Anar amb el cap cot.

2. cap cot (o amb el cap cot ) loc. adv. Trist, capficat.

DCVB: probablement postverbal de acotar.

cot 2

m. INDUM. Antiga peça de vestir llarga amb mànegues, semblant a una bata o casaca, utilitzada per hòmens i dones.

DCVB; probablement masculinització de cota, paraula d'origen germànic.

cot 3

m. DRET Pena pecuniària imposada per alguns dels consells andorrans.

«I van haver d’eixir de la Pescateria amb les orelles cotes, perseguits per la veuarra trencada de la tia Picores, indignada davant de l’oficiositat de tals mamarratxos i per la sorna irònica de les balances, que pareixien donar-los una esquellotada.» Vicent Blasco Ibáñez, Flor de maig.

imprimàtur

m. DRET Llicència de l'autoritat eclesiàstica per a imprimir o publicar un llibre, full, etc.

DCVB:  pres del llatí imprimātur, ‘imprimeixi's’, fórmula amb què el prelat dóna el permís per a la impressió.