1. m. Acció o efecte d'espletar.
2. m. AGR. Collita, especialment si és abundant.
3. m. [ p. ext. ] Gran quantitat. Quin esplet de xiques boniques que hi havia, en el ball!
DCVB: del llatí explĭcĭtu, part. pass. de explĭcare ‘desplegar, desenvolupar, produir’ (cf. Wartburg FEW, iii, 311-312, amb abundants referències a les formes fr. esploit, prov. espleit, etc.).
«Així com les coses que són meses e portades en la cosa logada són obligades al senyor d'aquela cosa e poden ésser retengudes per lo loguer e lo piyorament de la cosa logada, enaxí los fruyts e les rendes e·ls esdeveniments e·ls esplets qui no seran o seran cullits e estaran e seran en la cosa acensada o en altre loch...» Furs de València, IV, p. 225. Barcino, 1983.
