sanefa

1. f. ART Orla.

2. f. DEC. Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d'un mateix adorn que se sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.

3. f. TÈXTIL Adorn teixit o estampat que se sol fer arran de les vores en els mocadors, els dossers, les cortines, les flassades, etc.

DCVB: de l'àrab ṣanifa, ‘orla del vestit’.

picassià picassiana

adj. ART De Pablo Ruiz Picasso o que hi té relació.

«L'altra, sens dubte dona, era exageradament asimètrica, talment una picassiana senyoreta del carrer Avinyó.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 188.

faiança

f. ART Tipus de ceràmica envernissada i esmaltada.

En castellà fayenza, del francés faïence que prové de Fayenze, nom antic de la població italiana Faenza que és famosa per un tipus de ceràmica envernissada.

ruïna

1. a. f. Fet de caure, de destruir-se, una construcció. Accelerar la ruïna d'un edifici. El pont, la torre, amenaça ruïna.

b. f. pl. ART Restes d'un o més edificis arruïnats.

2. a. f. [fig.] La ruïna d'un imperi, d'un país, d'una família.

b. f. [fig. i esp.] Pèrdua total o quasi total dels béns de fortuna.

c. ser (algú) una ruïna Estar físicament o moralment del tot decaigut, no ser ni una ombra del que era.

DCVB: del llatí ruīna, mat. sign.

témpera

f. ART/PINT. Mescla d'un aglutinant, com ara cola, rovell d'ou, goma, plàstic, caseïna, amb aigua, amb fort poder de cohesió, que servix per a dissoldre els pigments al preparar les pastes pictòriques.

nimbe o nimbus

1. m. ART Aurèola, cercle lluminós que els escultors i els pintors col·loquen darrere del cap de les imatges sagrades.

2. m. METEOR. Núvol baix, fosc i uniforme, amb vores esquinçades, del qual sol caure pluja o neu.

DCVB: pres del llatí nimbus, mat. sign.

sepulcre

1. m. HIST./ART/ETNOL. Construcció fúnebre, excavada en terra o en la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.

2. a. m. [ p. ext. ] ART Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt.

b. m. [ p. ext. ] LITÚRGIA Cavitat de l'altar on hi ha depositades les relíquies dels sants.

3. sepulcre emblanquinat Hipòcrita, que no té sinó les aparences de la virtut.

DCVB: pres del llatí sepulcrum, mat. sign.

quimera

1. a. f. ART/MIT. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.

b. f. Creació imaginària de l'esperit que es pren per una realitat. No t'ho cregues, no és més que una quimera.

c. f. Malvolença contra algú. Em té quimera.

d. f. [ pop. ] Ànsia, inquietud. No passes quimera, tot s'arreglarà.

e. tindre quimera Tindre la sospita. Tinc quimera que això ho deu haver fet l'Adrià.

2. f. FISIOL. Individu vegetal mixt format per via vegetativa.

3. f. BIOL. Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.

DCVB: del llatí chimaera (< grec χιμαῖρα), mat. sign.

flascó

1. m. ART Vas xicotet de coll estret per a tindre-hi líquids o pólvores. Un flascó de colònia.

2. flascó llavador QUÍM. Vas cilíndric o esfèric proveït de dos tubs, un dels quals travessa just el tap, i l'altre, que arriba fins al fons del vas, servix per a injectar el gas a dissoldre o a llavar, fent-lo bambollejar a través del líquid contingut en el vas.

DCVB: del germànic flaskun, ‘botella’.

pavelló

1. a. m. Tenda de campanya de forma cònica sostinguda interiorment per un pal clavat en terra amb estaques i cordes.

b. m. ART/LITÚRGIA Conjunt de peces de tela penjades d'un punt central, a manera de tenda o dosser, destinada a cobrir un llit, un altar, etc.

c. m. LITÚRGIA Peça de tela que cobrix el copó.

2. a. m. ANAT. Expansió dilatada en l'extrem d'un conducte.

b. pavelló de la trompa uterina ANAT. Extremitat ovàrica de la trompa uterina, en forma d'embut.

c. pavelló de l'orella ANAT. Expansió laminar eixamplada de teixit fibrocartilaginós, on desemboca el conducte auditiu extern i amb el qual forma l'orella externa.

3. a. m. CONSTR. Construcció que s'eleva per damunt d'altres construccions contigües, aïllada en un pati, en un jardí, etc.

b. m. CONSTR. Cada una de les habitacions d'una caserna on s'allotgen els caps i oficials.

4. a. m. HERÀLD. Bandera d'un estat.

b. pavelló neutre DRET Bandera d'un Estat neutral hissada per les naus d'un Estat en guerra per a poder continuar comerciant.

c. traficar sota pavelló neutre Comerciar un país en guerra per mitjà de naus de països neutrals.

5. m. MIL. Feix de quatre fusells inclinats amb les baionetes coincidents en un punt, de manera que se sostinguen entre ells i no caiguen.

6. m. MÚS. Eixamplament en l'extrem del tub dels instruments musicals de vent. El pavelló d'una trompeta.

DCVB: del llatí papiliōne, mat. sig.

guadamassil

m. ART Cuiro pintat o gravat amb dibuixos estampats, originari, a l'edat mitjana, de la ciutat nord-africana de Gadames.

DCVB:  de l'àrab ġadāmasī, propi de Gadames, ciutat tripolitana on es fabricaven els dits cuiros (Eguílaz Glos. 414), tal volta per via del cast. guadamecil.

fornícula

f. ART/CONSTR. Buit, generalment en forma d'arc, practicat en una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.

DCVB: pres del llatí fornicula, dim. de fornix, ‘forn’.

Exemple: «Realitzada en diverses etapes constructives amb dos fatxades, una als peus renovada en 1991 i l'antiga fatxada renaixentista en carrer Església, hui venerable Bertrán, al costat de l'epístola amb portada en forma de retaule contenint tres fornícules de petxina, amb la verge titular, S. Pedro i S. Juan (hui inexistents). La torre campanar reconstruïda després de la guerra civil. Volta de creueria estrelada i nervis de pedra. En les claus de l'absis i volta, plorons barrocs policromats i daurats i llenços esgrafiats en blau. Quatre etapes constructives: gòtic (s.XV), renaixentista (s.XVI), Capilla Sagrario». Església de l'Alcora, pàgina web de l'Ajuntament. 

oripell

1. m. ART Full de llautó prim i polit que brilla com l'or i del qual es fan diversos ornaments.

2. m. [ fig. ] Ornament, generalment cosa de poc de valor i de molta aparença.

DCVB: del llatí auri pelle, ‘pell daurada’.

glíptica

f. ART Art de gravar les pedres fines.

escorç

m. ART Representació plàstica d'una cosa, de manera que algunes de les seues dimensions apareguen considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva.

DCVB: de l'it. scorcio ‘escurçament’.

«La càmera 3 recull en Casellas amb un pla curt en escorç. Com que venim d’un pla mitjà, això vol dir que el càmera haurà de tancar el pla.» Guió tècnic de La riera, sèrie de TV3.

ambó

m. ART/CONSTR. Trona elevada que hi ha en els extrems del presbiteri d'algunes esglésies, des d'on es canten les epístoles i els evangelis i es fa la predicació.

DCVB: pres del llatí ambōne, mat. sign.

biennal

1. adj. Relatiu o pertanyent a un bienni. Càrrec biennal.

2. a. adj. Que es repetix cada dos anys. Congrés biennal.

b. adj. BOT. Es diu de les plantes monocàrpiques el cicle vegetatiu de les quals comprén dos anys.

c. f. ART Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d'exposició de diverses arts plàstiques.

DCVB: pres del llatí bĭennāle, mat. sign.