merluça

 f. Lluç. Ítem per lliura de merluça dos diners (1646).

Bocairent, llibre 1597

CIVAL:  busca del 14/2/2021, 691 entrades abans de 1800.

DCVB: del llatí merlūciu, mat. sign. És paraula desapareguda en català, substituïda pel sinònim lluç, però modernament es reintrodueix en el llenguatge quotidià per influència del castellà merluza.

sometent

1. a. m. Toc de campanes per a assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defendre's o perseguir bandits.

b. m. Conjunt de persones mobilitzades per este toc d'alarma.

2. m. HIST. Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l'antic sagramental.

DCVB: aglutinació dels mots so metent (del llatí sonum mittendo), ‘fent remor’. En la documentació medieval es troben molts d'exemples d'aquesta locució, que també s'usava amb l'orde dels mots invertit, metent so.

«...feren repicar les campanes de la Seu de Valencia, per via de sometent...», anònim, 1370. CIVAL.

«que nós e hòmens d’Atçeneta e de Vistabella e de Benaçal, metén so ab armes vengeren als termes de Ares e d’Albocàcer» Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1297. CIVAL.

«...vista la present, so metent façats venir tots los hòmens, axí de cavall com de peu, de guisa que partesquen d’aquí demantinent...» Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1300. CIVAL.

«Ah, pillo! que s'ha escapát

per la finestra! Busqueu·lo!

El somatén vach á armar!

Favor al rey! Mort ú viu, A la ronda.

Antoni Roig i Civera, El tonto del panerot, 1879, CIVAL

batibull

m. Estat de desorde i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què tot el món crida, escarota, desori.

DCVB: compost de bat i bull (imperatius dels verbs batre i bullir).

En castellà seria un batiburrillo.

«...qui argumentava que no tots havien participat en totes les operacions, és a dir, o bé havien vingut tard o bé se n’havien anat abans d’acabar, i això provocava un embolic i un batibull tan gran que ocasionava fins i tot baralles. El cap de colla, quan s’adonava que no els podia posar d’acord, tirava els diners cobrats a l’aire, al temps que pronunciava el següent...» El món mariner de Peníscola, Alfred Ayza Roca.

Font: CIVAL.

trellat

1. m. Juí, enteniment per al govern i direcció d'un assumpte.

2. m. Raó, fonament lògic, clarícia.

3. m. Profit, resultat pràctic d'una acció, d'un esforç.

4. m. Manera com ha ocorregut o s'ha realitzat alguna cosa, i que és objecte d'una indagació.

5. m. Còpia, trasllat d'un escrit.

6. m. Fermesa, enteresa de caràcter.

7. no tindre trellat (algú) No tindre coneixement.

8. no tindre trellat (o trellat ni forrellat ) (alguna cosa) No tindre sentit.

9. no traure trellat No arribar a cap conclusió, no aclarir res. No he tret gens de trellat de les seues paraules.

10. no traure trellat No tindre sentit. No trau trellat que vingues tots els dies.

DCVB: de trasllat, amb la s absorbida per la consonant que la seguix.

Com podem observar per l'origen que indica el DCVB és una paraula que ha modificat el significat original, en un principi només tenia l'accepció 5. En la documentació del CIVAL podem comprovar com esta paraula fins al segle XIX només significava trasllat o còpia d'un escrit. I és a partir del segle XIX quan trobarem els primers usos de la resta de les accepcions, especialment en la forma traure trellat i tindre trellat.

En la llengua literària moderna trobarem la variant entrellat introduïda per Fuster cap als anys 50 i utilitzada per molts escriptors valencians. Val a dir que és una variant formada sobre la valenciana trellat amb el prefix -en, el que no sabem és si Fuster la utilitzava en els seus escrits o era obra dels correctors editorials que segurament els semblaria massa valenciana i aldeana. De totes maneres ha adquirit un matís semàntic un poc diferent i que podem fer correspondre amb la paraula d'orige incert del castellà 'intríngulis'.