divan

1. m. Consell d'Estat, a Turquia.

2. m. Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure-hi.

3. m. MOBIL. Espècie de sofà baix, sense respatler, guarnit de coixins solts, que s'aplica contra la paret.

DCVB: del turc diu̯an, mat. sign. 1 i 2.

tellal

m. Pregoners oficials turcs amb tambor i clarí.

Paraula no registrada en els diccionaris DIEC, DNV i DCVB.

Stefan Zweig, Momentos estelares de la humanidad, Acantilado, Quaderns Crema.

Y por todo el campamento corren ahora los tellals, sus pregoneros oficiales, para, a golpe de tambor y toque de clarín, seguir anunciando: «El asedio de la ciudad ha comenzado.»

Traducció de l'alemany de Berta Vias Mahou

baixà o paixà

m. HIST. Títol donat als alts càrrecs de l'administració civil i militar otomana i als grans senyors de l'imperi.

DCVB: de l'àrab bāxā, mat. sign.

La forma 'paixà' ve del turc paşa.

agà

m. HIST. Entre els turcs, persona que exercia un comandament.

Del turc otomà 'aga', significa 'senyor', 'cap' i en l'orige 'vell'. Modernament va passar a designar els oficials subalterns dels capitans turcs otomans. (TLF).