simitarra

 f. ARM. Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ampla en el seu extrem, tallant en la seua part convexa, usat en l'edat mitjana principalment per àrabs, turcs i perses.

Probablement de l'àrab ṣimaṣām[ah] ṭāri'a, tipus de sabre corbat.

escovilló

1. m. Raspall xicotet amb un mànec llarg, utilitzat per a netejar l'interior d'un tub o cavitat.

2. m. ARM. Instrument format per un raspall cilíndric amb un mànec llarg, utilitzat per a netejar l'ànima del canó.

3. m. MED. Pal xicotet, amb una bola de cotó fixada a un extrem, utilitzada per a prendre mostres d'un líquid orgànic que s'ha d'analitzar.

DCVB: pres del cast. escobillón, mat. sign.

baqueta

1. a. f. ARM. Vara prima de ferro o de fusta per a atacar el fusell, l'escopeta, antics.

b. f. ARM. Accessori per a netejar el canó de les armes de foc portàtils.

2. f. MÚS. Vareta que du una xicoteta bola en la punta amb la qual es fan sonar alguns instruments de percussió, com els tabals i els xilòfons.

3. castic de baquetes HIST. Castic militar que consistia a fer passar el soldat delinqüent, amb mig cos nu, entre dos fileres de soldats, els quals li pegaven amb les baquetes.

4. passar per les baquetes Aplicar el castic de baquetes.

5. passar per les baquetes No poder evitar la curiositat, els comentaris, els reprotxes, etc., de la gent que hi ha en un lloc.

6. passar per les baquetes Passar per situacions difícils i angoixoses.

7. tractar a baqueta Tractar amb una gran severitat.

DCVB: de l'it. bacchetta, mat. sign. || 1, o del cast. baqueta. En mallorquí i menorquí la b- ha tornat v, per influència de vaqueta (<vaca).

'tractar a baqueta"

Calaveres atònites, Jesús Moncada, Edicions 62.

rampa

rampa 1

1. f. CONSTR./MANUT. Pla inclinat, situat entre dos superfícies situades a diferent nivell, que s'utilitza per a poder pujar i baixar càrregues més fàcilment.

2. f. [ p. ext. ] Terreny que fa pendent.

3. rampa de llançament ARM./COSMON. Construcció en pla inclinat des de la qual s'efectua el llançament de projectils autopropulsats o de coets de dimensions reduïdes.

DCVB: del cast. rampa o del fr. rampe, mat. sign., mot de probable origen germànic.

rampa 2

f. PAT. Contracció involuntària, intensa i dolorosa, que sobrevé de manera transitòria en un múscul o grup muscular de fibra estriada.

DCVB: probablement del germ. *hramp (var. gòtica del fràncic kramp), ‘estrenyedor’ (cf. Corominas DECast, i, 587).

alça

1. a. f. ECON. Augment del preu d'alguna cosa (monedes, mercaderies, lloguers, etc.).

b. estar en alça Augmentar el preu, el valor, la intensitat, la força, etc., d'una cosa. L'euro està en alça. c. a l'alça Per damunt del preu, valor, intensitat, d'una cosa. Ho estan venent per damunt de 100 o a l'alça.

2. a. f. Objecte que s'utilitza per a alçar una cosa o per a fer-la més alta.

b. f. CALÇ. Tros de sola que els sabaters posen en la forma perquè el calçat isca més alt.

c. f. GRÀF. Tros de paper que es posa sobre el timpà de la premsa tipogràfica en els llocs on es vol reforçar la pressió.

3. a. f. ARM. Regle graduat que es col·loca generalment en la part posterior del canó de les armes de foc per a precisar la punteria.

b. alça telescòpica ARM. Telescopi d'una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.

DCVB: derivat d'alçar, del llatí *altiare ‘fer més alt’, ‘posar amunt’. (Cfr. REW 385).

curenya

f. ARM. Carro sobre el qual es col·loca la peça d'artilleria per a elevar-la sobre el sòl i, així, poder-la moure amb facilitat.

Paraula que ens arriba pel castellà curueña que prové del llatí columna.

precisió

1. f. Qualitat de precís, determinació exacta, estricta. Instrument de precisió. Dóna les instruccions amb precisió i claredat.

2. f. INFORM. Grau de discriminació implícita en un nombre.

3. f. MAT./METROL. En contraposició amb error , qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d'una magnitud amb el seu valor real.

4. precisió de tir ARM. Capacitat d'agrupament dels impactes dels projectils disparats per una peça d'artilleria, sense variar les dades.

5. f. pl. Detalls, explicacions precises que permeten donar una millor informació. Demanar, donar, precisions sobre un fet.

DCVB: pres del llatí praecisiōne, mat. sign.

venable

m. ARM. Dardell, llança curta que es llança amb la mà.

DCVB: del llatí venabŭlum, mat. sign. 

sarbatana

1. a. f. ARM./ETNOL. Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, per mitjà del qual es llancen, bufant, diverses clases de projectils i de dards.

b. f. [ p. ext. ] Xicotet canó de fusta o de plàstic utilitzat per la xicalla per a llançar, bufant, tramussos, cigrons, xicotetes pedres, etc.

2. f. ARM. Peça d'artilleria primitiva (segles XV i XVI), anàloga a la bombarda.

DCVB: de l'àrab sarbatana, mat. sign.

torpede

1. m. ARM./MAR. Projectil autopropulsat submarí que, llançat a l'aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d'una embarcació enemiga, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d'aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.

2. a. m. ZOOL. Vaca, gènere de selacis de l'orde dels torpediniformes, de la família dels torpedínids (Torpedo sp), amb el cos diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua amb un replec cutani a cada costat; que comprén la vaca comuna (o tremolosa) (Torpedo torpedo), la vaca marbrada (o morena ) (Torpedo marmorata), i la vaca negrosa (Torpedo nobiliana).

b. vaca serrana ZOOL. Peix teleosti de l'orde dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus scriba), de color groguenc amb bandes transversals més fosques, amb una taca blava al ventre.

DCVB: pres del llatí torpēdo, mat. sign. 2.

lloriga

1. a. f. ARM. Armadura per a la defensa del cos, feta de làmines d'acer xicotetes i imbricades.

b. f. ARM. Armadura del cavall.

2. f. CONSTR. Cércol de ferro que va en l'interior del botó d'una roda.

DCVB: del llatí lorīca, mat. sign.

«Bell aspecte oferia la cavalcada bèl·lica! Surava el llarg mantell del príncep sobre la seua enlluernadora lloriga. Dos criats grocs, sense cap altra vestidura que turbant i camisa, anaven davant del seu cavall amb uns alts ventalls de ploma per a espantar els eixams d’insectes.» El despertar del Buda. V. Blasco Ibañez.

panòplia

1. f. ARM. Armadura completa.

2. f. ARM. Espècie d'escut sobre el qual es disposen ordenadament armes diverses.

DCVB: pres del gr. πανοπλία, mat. sign

rest

rest 1

1. m. [ ant. ] ARM. En la cuirassa, ganxo de ferro o d'acer que servia per a suportar la llança horitzontalment en el moment de l'encontre.

2. m. [ ant. ] ARM. En la llança, virolla de cuiro que servia per a subjectar la llança en el rest de la cuirassa.

rest 2

1. a. m. Corda grossa d'espart.

b. m. Tros de corda que servix de metxa, d'atxa de vent.

2. m. Filera de coses posades o formades l'una al costat de l'altra. Un rest de butaques.

3. m. Conjunt d'alls o de cebes lligats trenant-ne les fulles. Un rest d'alls.

4. a. m. ESPORT En pilota valenciana, el que juga darrere.

b. m. ESPORT En pilota valenciana, part del terreny de joc contrària a la banca o al dau, segons les característiques de la modalitat.

DCVB: del llatí rĕste, mat. sign. 2.1.

matràs

1. a. m. QUÍM. Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc., de fons redó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample. Matràs de destil·lació.

b. matràs aforat QUÍM. Matràs de forma esfèrica o de pera, de fons pla i coll llarg i estret amb una osca per a indicar-ne el volum del líquid contingut.

2. m. Barra de fusta col·locada horitzontalment en la part anterior del carro de trabuc, que servix per a subjectar la caixa, per mitjà d'unes dolles.

3. m. ARM. Arma consistent en una barra llarga, acabada amb una cabota cilíndrica o quadrangular, que es llançava amb ballesta.

DCVB: incerta, però es considera probable que el cat. matràs, cast. matraz, fr.matras, prov. matratz, etc., siguin derivats d'un mot cèltic mattaris que sembla que era el nom d'un arma llançadissa (cf. Meyer-Lübke REW 5402).

cairell

1. m. Roca, pedra, cantelluda, de caires vius.

2. m. ARM. Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, utilitzada en l'edat mitjana.

3. a. m. BOT. Fajol bord.

b. m. BOT. Castanya d'aigua.

DCVB: del llatí quadrĕllu, ‘quadradet’.

cota

^cota 1

1. a. f. INDUM. Vestit que portaven els hòmens i les dones i que cobria el cos des del coll fins a prop dels peus.

b. cota d'armes ARM./INDUM. Túnica exterior i lleugera, amb senyals heràldics brodats, que es portava damunt de l'armadura.

c. cota de malles (o de malla ) ARM./INDUM. Ausberg.

2. f. Bata, especialment la usada pels escolans.

DCVB: del germànic *kotta, mat. sign. 1, probablement per conducte del fr.cotte.

^cota 2

1. a. f. TOPOGR. Nombre que en els plànols topogràfics representa l'altura d'un punt geogràfic sobre el nivell de la mar o bé respecte a algun altre pla convencional que es pren com a origen d'altituds.

b. f. [ p. ext. ] TOPOGR. Altitud d'un punt geogràfic.

2. f. DIB. En el dibuix tècnic, cada una de les xifres que indiquen les dimensions de l'objecte representat.

alfange

m. ARM. Sabre curt de fulla ampla i corbada, que, excepte en la punta, només talla d'un costat.

DCVB:de l'àrab al-ẖánjar, ‘punyal corbat’ (Kazimirski), «culter, vel culter magnus» (Freytag, ap. Eguílaz Glos. 159), «terciado puñal» (Pedro de Alcalà, ap. Dozy Suppl. i,407).

«I doneu gràcies a Déu, Sancho, que ja que vos van senyar amb un pal, no vos van fer el per signum crucis amb un alfange.» Quixot, cap. 28 II part.

gallet

1. m. Gall menut o jove.

2. a. m. Broc xicotet d'una botija, un porró, etc., per on ix el líquid formant un raig prim.

b. beure a gallet Beure fent caure a la boca el gallet d'una botija, un porró, etc.

c. beure a gallet Creure-s'ho tot.

d. fer beure a gallet Enganyar algú abusant de la seua credulitat.

3. a. m. Peduncle d'una fruita, especialment del raïm, per on es talla.

b. m. Tros d'una rama que queda en l'arbre després de tallar-la.

4. m. ARM. Xicoteta palanca, amb l'extrem lliure en forma d'arc, incorporada en la part de baix de la clau de les armes de foc portàtils i que s'acciona amb el dit per a disparar.

5. a. m. CONSTR. Penell.

b. m. CONSTR. Ornament semicircular, paregut a un bossell, superposat a un plafó.

6. m. ZOOL. Peix de l'orde dels perciformes, de la família dels caproids (Capros aper), de cos oval, amb dors rogenc, ventre platejat, i boca protràctil.

7. a. m. NUMISM. Moneda de cinc cèntims.

b. m. [ p. ext. ] Diners. No tindre ni un gallet.

8. m. Úvula.

9. m. ALIM. [usat generalment en plural] Pasta de sopa en forma de colze que quan està cuita creix molt.

10. m. TÈXTIL Cada un dels trossos de canya plens d'arena que pengen dels lliços dels telers de mà i que servixen de pes.

DCVB: derivat dim. de gall. (1); sembla derivat del llatí galla ‘agalla’, cosa que sembla confirmar-se per la coincidència de les variants amb -l- i amb -ll- (galla i gala, gallet i galet). Cf. Meyer-Lübke REW 3655.