anemòia

 f. Sentir enyorança, sentiment de tristesa o dolor per l'absència, la pèrdua, d'alguna persona o cosa que no has viscut. Veent les fotografies de la boda dels meus pares sentia anemòia.

Terme de John Koening en The dictionary of obscure sorrows.

Formada per les paraules gregues 'anemos', vent, i 'noos', ment.

parresia

 f. Aparença de parlar de manera retòrica i de manera audaç, fent referència a la llibertat com si es diguera tot. Implica la veritat i l'atreviment.

Del llatí tardà parrhesĭa, i este del grec παρρησία parrēsía.

antinòmia

1. f. Oposició d'una llei o d'una norma a una altra llei o una altra norma.

2. f. DRET Contradicció real o aparent entre dos lleis o entre dos preceptes d'una mateixa llei.

DCVB: pres del llatí antĭnŏmĭa (< grec αντινομία), mat. sign.

escatologia

1. f. REL. Conjunt de creences i doctrines sobre la renovada existència del món i de l'home al final de la història i més enllà de la mort.

DCVB: del grec ἔσχατος ‘extrem, darrer’ i λóγος ‘tractat’.

2. f. Tractat o estudi dels excrements.

DCVB: del grec σκάτος ‘excrement’ i λóγος ‘tractat’.

astènic astènica

1. adj. PAT. Relatiu o pertanyent a l'astènia.

2. adj. i m. i f. PAT. Que patix d'astènia.

3. tipus astènic ANTROP./PSIC. Biotip dels individus caracteritzats per un esquelet prim i delicat amb el tòrax estret, els membres de considerable longitud, i el crani allargat i de perfil angulós.

DCVB: d'astènia, pres del grec ἀσθένεια ‘debilitat’.

plètora

1. f. PAT. Excés de sang o d'altres líquids en el cos o en una part d'ell.

2. f. [p. ext.] Superabundància en general. Sentia una plètora de felicitat que l'envaïa.

DCVB: pres del grec πληθώρα ‘plenitud’.

sàndal

     1. m. BOT./FUST. Arbre de la família de les santalàcies (Santalum album), de fulles lanceolades, utilitzat en ebenisteria fina per la seua fusta; se n'extrau a més oli essencial, utilitzat en perfumeria i farmàcia.

2. m. BOT./FUST. La fusta de sàndal.

DCVB: del llatí santălum, mat. sign., que prové del grec σάνδαλον sándalon.

regalíssia o regalèssia

1. f. BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Glycyrrhiza glabra), de soca llenyosa i dolcenca, fulles imparipinnades, flors blaves o violàcies, fruits en llegum i d'arrel masticatòria i amb propietats pectorals.

2. regalíssia de muntanya BOT./FARM. Planta herbàcia perenne de la família de les fabàcies (Trifolium alpinum), cespitosa, de fulles compostes, flors rosades o purpúries, oloroses i fruits en llegum terminat en bec.

DCVB: del llatí tardà liquirĭtĭa, mat. sign. ||1, pres del grec γλυκύρρυζα, mat. sign. (literalment ‘arrel dolça’).

anodí anodina

1. adj. MED. Que calma el dolor. Un fàrmac anodí.

2. a. adj. Inofensiu i ineficaç, que no fa ni bé ni mal.

b. adj. [ fig. ] Que no té interés, insubstancial. Una novel·la anodina.

DCVB:pres del grec ἀνώδυνος, mat. sign.

polisèmic polisèmica

1. adj. LING. Relatiu o pertanyent a la polisèmia.

2. adj. LING. Que presenta polisèmia.

Amb el prefix poli- i el grec σῆμα sêma 'significat'.

pleura

f. ANAT. Cada una de les membranes seroses que, en el tòrax, entapissen els pulmons,

la superfície interna de la paret de la cavitat toràcica i el diafragma.

DCVB: pres del gr. πλευρά, mat. sign.

distopia

f. Representació fictícia d'una societat futura de característiques negatives causants de l'alienació humana.

DCVB: com la paraula 'utopia' està formada amb el prefix dis- més τóπος ‘lloc’.

Al contrari d'aquella república imàginaria de Tomas Moore, quan s'usa la paraula distopia es referix una societat negativa a causa de l'alineació humana. És a dir és un lloc contrari al de la utopia que representa un lloc ideal.

catau

m. Cau, amagatall, lloc on sol fer cap o arreplegar-se algú.

DCVB: segons Spitzer (Neuph. Mitt. xv, 170), del gr. katogeion, subterrani (cfr. REW 4684a). La terminació au deu provenir de la influència de cau.

Calaveres atònites, Jesús Moncada, Edicions 62.

pítima

1. f. Embriaguesa. Agarrar una pítima.

2. f. Epítema.

DCVB: de epítema, per assimilació vocàlica, pres del gr. ἐπίθημα ‘tòpic’..

'pítima vespral'

Calaveres atònites, Jesús Moncada, Edicions 62.

epítema

m. FARM. Medicament tòpic, llevat dels ungüents i empastres.

DCVB: pres del gr. ἐπίθημα ‘tòpic’.

sil·logisme

m. LÒG. Modalitat d'argumentació deductiva consistent en l'afirmació de dos proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió.

DCVB: pres del llatí escllolàstic syllogismus (< gr. συλλογισμóς), mat. sign.

etòleg etòloga

m. i f. ETOL. Especialista en etologia, estudi dels costums.

DCVB: d'etologia, compost del grec ἔθος ‘costum’ i λóγος ‘discurs’.

satrapia

1. f. Dignitat, càrrec, de sàtrapa.

2. f. Duració del govern d'un sàtrapa.

3. f. Jurisdicció, circumscripció territorial administrada per un sàtrapa.

Del grec σατράπης satrápēs, però d'origen persa que significava 'protector de la província'. Els sàtrapes eren els governadors de les divisions administratives de l'imperi persa.

sindèresi

f. FILOS. Discreció, capacitat natural per a jutjar rectament.

DCVB: pres del llatí synterĕsis (<grec συντήρησις), ‘observació’. El derivat popular és senderi.
Terme escolàstic. Sinònim de consciència moral.

«L'esperit d'una obra no està en la literalitat del seus vocables, sinó en la sindèresi que els coordina.» Llorenç Villalonga en el pròleg de la traducció d'El guepard de Giuseppe Tomasi di Lampedusa.

sendal

1. m. [ ant. ] TÈXTIL Tela preciosa de l'edat mitjana, ornamentada amb franges de fils de seda de colors o de fil d'or.

2. m. [ p. ext. ] Oriflama, penó.

3. m. TÈXTIL Teixit molt transparent de lli o de seda.

DCVB: incerta. Ha estat proposat el grec sindōne, però no s'explica el canvi de terminació. També es va proposar un ètim aràbic ṣandal, mat. sign., però s'ha demostrat que tal mot no és pròpiament àrab, sinó pres de les llengües romàniques.

Probablement de l'occità.

«S’estaciona davant d’una taverna i espera, assegut en el pescant, encorbat, immòbil. De nou la neu cobrix el seu cos i embolica en un sendal blanc el cavall i el trineu.»  Anton Txèkhov, 'La tristesa'.