pantaixar

v. intr. PAT. Respirar agitadament, amb respiració fatigosa..

DCVB: del grec-llatí *pantasiare, var. de phantasiare, ‘sofrir opressions’ i originàriament ‘somniar’; aquest significat originari es troba en el provençal pantaisar (cf. Levy Suppl. Wb. i Mistral Tres., s. v.). La forma catalana més correcta i etimològica és, doncs, pantaixar i el derivat postverbal pantaix; però en el català modern de Barcelona ha prevalgut la forma panteixar, perquè, a causa de la confusió de la a i la e àtones, ha passat a pronunciar-se panteixo, panteixes, etc., en lloc de pantaixo, pantaixes, i consegüentment s'ha format panteix en lloc de pantaix. També s'ha produït una contaminació analògica del sufix -ejar, de la qual ha resultat la forma pantejar usada per Verdaguer, Oller, Ruyra i altres escriptors. Finalment, en el català occidental existeix també la forma pantegar, produïda per adopció del sufix -egar, i d'ella procedeix el postverbal dialectal pantec.

tolit tolida

adj. i m. i f. PAT. Impossibilitat, afectat de tolidura o de paràlisi.

DCVB: adaptació del cast. tullido, que ve del part. pass. del verb llatí tollĕre, ‘privar’.

porpra

1. a. f. QUÍM./COL. Matèria colorant roja que antigament s'extreia de la conquilla del múrex.

b. porpra d'anilina QUÍM./COL. El més antic colorant sintètic d'interés comercial.

c. porpra de Cassi QUÍM./COL. Matèria colorant consistent en una mescla d'or col·loïdal i òxid d'estany (II), usada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color roig.

2. f. [p. ext.] Color roig fosc tirant a morat.

3. a. f. Vestit tenyit de púrpura.

b. f. Banda purpúria que els romans sobreposaven a la túnica i que indicava la pertinença a l'orde senatorial.

c. f. [esp.] Vestit de color de púrpura que era prerrogativa dels emperadors bizantins i actualment dels cardenals.

d. f. [fig.] Càrrec o dignitat de què la púrpura és símbol. Porpra reial. Porpra cardenalícia o sagrada porpra.

4. f. ZOOL. Cotxinilla.

5. a. f. PAT. Conjunt de taques hemorràgiques cutànies que es produïxen espontàniament i que es caracteritzen pel fet que no s'esborren amb la pressió exercida sobre la pell.

b. f. PAT. Terme que s'aplica a algunes malalties que es manifesten per una erupció purpúrica com a signe predominant.

6. f. HERÀLD. Color púrpura.

DCVB: del llatí purpŭra, mat. sign

(8) Estendran damunt de tot això una tela de color escarlata i un cobertor de pell de dugong, i després hi col·locaran les barres per a transportar la taula. (9) Acabat prendran una tela de porpra violeta i cobriran el canelobre amb els seus gresols, esmocadores, platets i tots els accessoris per a alimentar-lo d'oli. Bíblia, Escrits 4, 8-9.

púrpura

gatirnó, gotirló o gotornó

En plural, normalment. gatirnons, gotirlons i gotornons.
m. PAT. Tumor tiroïdal benigne, goll.

DCVB: sembla que tots venen de gotornons, d'etimologia desconeguda. Spitzer Lexik. 44 suggereix que podria esser derivat del llatí gutturnia, ‘inflament de la gola’.

virus

1. a. m. inv. BIOL./BIOQ. Membre d'un grup d'agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.

b. m. inv. [ fig. ] Cosa molt nociva, verí. El virus del racisme.

2. a. m. inv. PAT. Qualsevol humor orgànic patològic, especialment el pus.

b. m. inv. [ fig. ] Malícia, malignitat.

3. m. inv. [ p. anal. ] INFORM. Agent nociu que actua en un sistema informàtic i en perjudica el funcionament correcte.

DCVB: del llatí virus, mat. sign.

ranera

1. f. PAT. Soroll anormal que produïx el pas de l'aire per les vies respiratòries baixes a causa de la presència de líquids o secrecions patològiques.

2. ranera crepitant PAT. Ranera.

3. ranera de la mort PAT. Respiració fatigosa, ronca i sorollosa que solen tindre els moribunds.

rampa

rampa 1

1. f. CONSTR./MANUT. Pla inclinat, situat entre dos superfícies situades a diferent nivell, que s'utilitza per a poder pujar i baixar càrregues més fàcilment.

2. f. [ p. ext. ] Terreny que fa pendent.

3. rampa de llançament ARM./COSMON. Construcció en pla inclinat des de la qual s'efectua el llançament de projectils autopropulsats o de coets de dimensions reduïdes.

DCVB: del cast. rampa o del fr. rampe, mat. sign., mot de probable origen germànic.

rampa 2

f. PAT. Contracció involuntària, intensa i dolorosa, que sobrevé de manera transitòria en un múscul o grup muscular de fibra estriada.

DCVB: probablement del germ. *hramp (var. gòtica del fràncic kramp), ‘estrenyedor’ (cf. Corominas DECast, i, 587).

vessament

1. m. Acció de vessar.

2. a. m. PAT. Acumulació anormal de líquid en una cavitat normal o accidental.

b. m. PAT. Líquid acumulat per vessament.

c. m. PAT. Hemorràgia interna. 

«Vessament
El poal de llum a l'ombra del brocal rull que estiralla la corda del teu cos nu.»

A colps de sal, Pere Bessó

retorçó

1. m. Acció o efecte de retòrcer, retorciment.

2. m. [ esp. ] PAT. Caragolament de ventre, torçó. Tenia retorçons de ventre.

DCVB: derivat de retòrcer que ve del llatí retŏrquere, mateix significat.

vertigen

1. a. m. PAT. Alteració del sentit de l'equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap.

b. m. Em fa vertigen només de pensar en tot el que he d'estudiar.

2. m. [ fig. ] Torbament del juí que fa que algú es moga per impuls, sense domini de si mateix. El vertigen dels plaers.

3. vertigen d'altura Sensació d'inseguretat i de por de caure daltabaix experimentada per un individu que s'acosta al caire d'un precipici o d'un lloc elevat.

DCVB: pres del llatí vertīgen, mat. sign. La forma vèrtig podria representar el cas nominatiu llatí vertīgo, però caldria accentuar vertic amb la força de l'accent damunt la i. Amb l'accent damunt la primera síl·laba, és pur castellanisme.

arena

1.	f. GEOL. Conjunt de granets diminuts procedents de la disgregació de les roques. Una platja d'arena. Un rellotge d'arena.

2.	f. PAT. Càlculs diminuts que es fan en la bufeta de l'orina.

3.	f. ESPECT./TAUROM. Part central d'un circ, d'un amfiteatre, d'una plaça de bous, on té lloc l'espectacle. Els aurigues no van eixir a l'arena.

4.	f. pl. HIST./CONSTR. Circ o amfiteatre on tenien lloc els combats.

5.	arena asfàltica f. GEOL. Arena impregnada d'hidrocarburs pesats i olis minerals que pot servir com a matèria primera per a obtindre combustibles.

6.	arena volcànica f. GEOL. Depòsit constituït per materials solts, de la mida de l'arena, emesos durant una erupció volcànica.

7.	llaurar (o sembrar) en arena loc. verb. Treballar en va, esforçar-se inútilment.

8.	tirar-se (o baixar) a l'arena loc. verb. Acceptar la lluita, un combat, un repte.

9.	voler la mar i les arenes  loc. verb. Desitjar-ho tot amb avidesa.

       DCVB: el llatí arēna, mat. sign.

ebola o èbola

m. PAT. Malaltia infecciosa, produïda per un virus, el símptoma del qual són múltiples hemorràgies internes i externes que produïxen la mort en poc de temps.

glioma

m. PAT. Tumor dels centres nerviosos i de la retina.

Del grec γλία glía 'pegament'.

agnòsia

f. PAT. Trastorn del reconeixement, de causa cerebral.

DCVB: pres del grec ἀγνωσία, ‘ignorància’

sèpsia o septicèmia

f. PAT. Nom genèric d'un grup d'infeccions generalitzades greus, que són degudes a l'existència d'un focus infecciós dins del cos, del qual, constantment o periòdicament, passen gèrmens patògens a la sang circulant i hi originen focus infecciosos metastàtics, amb fenòmens clínics objectius i subjectius de malaltia.

DCVB 'sèpsia': pres del grec σῆψις, ‘corrupció’.

DCVB 'septicèmia': compost de sèptic i del grec αἰμα, ‘sang’.

pestilència

1. f. [ant.] HIST./PAT. Nom donat a totes les grans epidèmies.

2. f. Pudor molt forta. Feien una pesta, les taronges podrides, que no es podia respirar.

DCVB: pres del llatí pestilĕntĭa, mat. sign.

cefalàlgia

f. PAT. Mal de cap, caracteritzat per sensació de pesadesa, colps repetits i violents, constricció, pulsació, cremor, punxades, etc.

DCVB: pres del grec κεφαλάλγια, mat. sign.

infermetat

1. f. Falta de fermetat.

2. f. [ ant. ] PAT. Falta completa o incompleta d'una o de diverses funcions de l'organisme.

DCVB: del llatí infĭrmĭtāte, ‘debilitat’.

alcalosi

1. f. PAT. Alcalinitat excessiva de la sang que apareix en diverses malalties.

2. alcalosi metabòlica PAT. Alcalosi que es distingix per la presencia d'un excés de bases o per la pèrdua d'ions hidrogen.

3. alcalosi respiratòria PAT. Alcalosi produïda generalment per una hiperpnea, que dóna com a resultat una eliminació excessiva de diòxid de carboni amb producció d'hipocàpnia.

DCVB: derivat d'alcalí més el sufix -osi, 'alcalí' és un neologisme, del castellà álcali <àrab alqali, ‘sal treta de la sosa’ (Engelmann Gloss 80).
La patologia apareix documentada per primera vegada en la Larousse de 1933.

escíbal

m. PAT. Massa de matèria fecal, dura i generalment redona, que té lloc quan hi ha una intensa deshidratació de l'intestí.

Del grec skýbalon «excrement».