Entrada destacada

lliça

1. a.  f.  Camp clos on es feien les justes i els tornejos. b.  f.  [  fig.   ]  Lluita pública amb escrits, discursos, etc.  Els partit...

dimecres, 27 de gener de 2021

lliça

1. a. f. Camp clos on es feien les justes i els tornejos.
b. f. fig. Lluita pública amb escrits, discursos, etc. Els partits polítics, en arribar les eleccions, entren en una lliça sense treva.
c. en bona lliça loc. adv. Lleialment.
2. f. Baluard, Edifici de defensa que hi havia davant de les masies, parets altes que servien de defensa a les masies.

DCVB: incerta. Ens inclinam a acceptar la llatina līcĭa, ‘fils’, ‘cordells’, ‘trama’, proposada ja per Du Cange, però que no fou admesa per Diez. En el REW de Meyer-Lübke, no 5084, es proposa un ètim germànic *listja ‘camp clos’ derivat del germ.lista ‘llista’; però no sembla que aquest origen sigui més probable, ni tant com el llatí que hem indicat.
TLF: En francés lice, documentada ja en el segle XII amb el sentit de tanca, en el segle XIII com a camp clos per a a les justes. En el segle XVI està documentada l'expressió entrer en lice amb el sentit de combatre.

dimarts, 26 de gener de 2021

fudatari feudatària

 m. i f. Beneficiari o vassall d'un feu, conveni pactat entre dos persones nobles, l'una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal), rebia de l'altra (senyor feudatari, vassall) la prestació d'homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, a canvi d'entregar-li un domini real, el feu pròpiament dit.

DCVB:  pres del baix llatí feudatarius, mat. sign.

dilluns, 25 de gener de 2021

simitarra

 f. ARM. Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ampla en el seu extrem, tallant en la seua part convexa, usat en l'edat mitjana principalment per àrabs, turcs i perses.

Probablement de l'àrab ṣimaṣām[ah] ṭāri'a, tipus de sabre corbat.

divendres, 22 de gener de 2021

sàndal

     1. m. BOT./FUST. Arbre de la família de les santalàcies (Santalum album), de fulles lanceolades, utilitzat en ebenisteria fina per la seua fusta; se n'extrau a més oli essencial, utilitzat en perfumeria i farmàcia.

2. m. BOT./FUST. La fusta de sàndal.

DCVB: del llatí santălum, mat. sign., que prové del grec σάνδαλον sándalon.

dijous, 21 de gener de 2021

soroller

 m. BOT. Atzeroler, arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Crataegus azarolus), de fulles pubescents, de flors blanques i de fruits comestibles, les sorolles.

Veg. atzeroler

dimecres, 20 de gener de 2021

sangonera

 1. a. f. ZOOL. Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis Herpobdella, pertanyents a diverses famílies. Animal invertebrat que es caracteritza perquè s'adherix a altres animals i els xupla la sang.

b. sangonera comuna ZOOL. Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids (Hirudo medicinalis), de color gris fosc, que habita en estanys, rius i canals infectats, i que antigament era molt emprada en medicina per a practicar sagnies.
c. sangonera del cavall ZOOL. Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids (Limnatis nilotica), de dents més obtuses que la comuna i que s'adherix a la mucosa bucal dels cavalls i bòvids.
2. a. f. [ fig. ] Persona que viu, que s'enriquix, a costa d'un altre, esgotant els seus recursos.
b. f. [ fig. ] Cosa que exhaurix, negoci o altra cosa que absorbix grans cabals.

DCVB: del llatí sanguĭnarĭa, mat. sign.

dimarts, 19 de gener de 2021

gualdrapa

f. Manta llarga que protegix i adorna la gropa d'un cavall, d'un mul, etc.

DCVB: de l'it. gualdrappa, mat. sign., l'origen del qual no està aclarit (cf. Meyer-Lübke REW 9169).