f. Sentir enyorança, sentiment de tristesa o dolor per l'absència, la pèrdua, d'alguna persona o cosa que no has viscut. Veent les fotografies de la boda dels meus pares sentia anemòia.
Terme de John Koening en The dictionary of obscure sorrows.
Formada per les paraules gregues 'anemos', vent, i 'noos', ment.
m. Desconeguda. Podria ser deformació de la paraula llatina nihil que significa res.
Llibre de Claveria de Bocairent 1703-1707
«... que han importat los niquills en lo present añy com consta per una memòria examinada per los Jugues contadors y fermada y posada dita memòria juntament a les àpoques.»
f. Aparença de parlar de manera retòrica i de manera audaç, fent referència a la llibertat com si es diguera tot. Implica la veritat i l'atreviment.
Del llatí
tardà parrhesĭa, i este del grec παρρησία parrēsía.
m. Conjunt d’instruments, utensilis o mitjans que són necessaris per a una activitat determinada.
«Ittem paga tres liures, catorze sous j huit diners per cabasos, sarietes, mànechs j altres pertrets necessaris per a dita obra.» (LCCRH, 1651, full 270, AMB)
m. Asta d’un metre i mig de llarga a l’extrem de la qual penjaven unes cordes amb un tros de cuir on es col·locava un projectil que era llançat com en una fona.
1. m. Accés de son.
2. m. Atac fort sobtat que fins i tot porta a la mort. Eixe s'ha mort d'un subet.
DCVB: de l'àrab subāt, mat. sign.
El DNV recull la forma 'sobec' i es referix en la segona accepció a una dormida curta, una becada. Així ho recull també el DCVB en la tercera accepció, però la segona fa referència a una son profunda, forta i irresistible, la forma més antiga recollida en el DCVB com a 'subec' es referix a una son letàrgica i cita l'Spill de Jaume Roig amb la forma 'subet'.
A Bocairent sempre he sentit eixa paraula per a referir-se a la mort o a la son que provoca la mort. «-¿De què s'ha mort? -Li ha agarrat un subet.» Una busca en el CIVAL de les formes 'sobec' i 'subet' ens demostra que hi ha més usos de 'subet' que de les altres formes i un exemple d'Emili Casanova en el model lingüístic de Jordi Valor porta com a exemple: 'subet que el mata'. Un altre de Francesc Mompó diu: «Quan veja que tots els exàmens estan perfectes li donarà un subet –comentà el fantasma d’Ofèlia.»