dimecres, 3 d’octubre de 2018

assertivitat

f. PSIC. Capacitat personal d'autoafirmar els propis drets i conviccions de manera conscient i congruent, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.

Derivada d'assertiupres del llatí assertīvum, 'afirmatiu'.

dimarts, 2 d’octubre de 2018

saorra



dilluns, 1 d’octubre de 2018

arena

1.
f. GEOL. Conjunt de granets diminuts procedents de la disgregació de les roques. Una platja d'arena. Un rellotge d'arena.
2.
f. PAT. Càlculs diminuts que es fan en la bufeta de l'orina.
3.
f. ESPECT./TAUROM. Part central d'un circ, d'un amfiteatre, d'una plaça de bous, on té lloc l'espectacle. Els aurigues no van eixir a l'arena.
4.
f. pl. HIST./CONSTR. Circ o amfiteatre on tenien lloc els combats.
5.
arena asfàltica f. GEOL. Arena impregnada d'hidrocarburs pesats i olis minerals que pot servir com a matèria primera per a obtindre combustibles.
6.
arena volcànica f. GEOL. Depòsit constituït per materials solts, de la mida de l'arena, emesos durant una erupció volcànica.
7.
llaurar (o sembrar) en arena loc. verb. Treballar en va, esforçar-se inútilment.
8.
tirar-se (o baixar) a l'arena loc. verb. Acceptar la lluita, un combat, un repte.
9.
voler la mar i les arenes  loc. verb. Desitjar-ho tot amb avidesa.


       DCVB: el llatí arēna, mat. sign.

diumenge, 30 de setembre de 2018

sorra

sorra1
f. ZOOL./GASTR. Cada un dels costats del ventre de la tonyina, que són les seues parts més saboroses.
tonyina de sorra
DCVB: de l'àrab surra‘ventre’, ‘melic’.

sorra2
f. GEOL. Arena.
DCVB: el llatí sabŭrramat. sign.

sorra3
f. [ant.] Teixit d'espart que portava el carro en la part inferior, davall de la caixa, i servia per a dur-hi algunes coses i fer contrapés.

Josep Lacreu, "La sorra i l'arena", Pren la paraula

dilluns, 24 de setembre de 2018

distopia


f. FIL. Oposat a utopia, lloc o concepció imaginària d'una societat opressiva, totalitària o indesitjable.

Del llatí dystopia, que prové del grec δυσ- dys- més utopia.
DCVB per a utopia: pres del nom d'Utopia adoptat per Tomàs Moore per a descriure una república imaginària, i que és compost del grec οὐ ‘no’ i τóπος ‘lloc’, o sia, ‘lloc no existent’.

dissabte, 22 de setembre de 2018

arremetre


1. a. v. tr. Atacar violentament, envestir. El van arremetre súbitament.
b. v. intr. Arremeteren contra l'enemic.
2. v. tr. i intr. ESPORT En esgrima, realitzar una acció ofensiva o contraofensiva directa sense tornar a la posició de guàrdia després d'una parada del tirador contrari.
DCVB: de remetre, prefixat amb a-.

divendres, 21 de setembre de 2018

trastorn

1. m. Acció o efecte de trastornar.
2. m. PAT. Qualsevol alteració en sentit morbós.

Format per tras- més torn, de tornar. El prefix tras- és la forma contracta de trans- que prové del llatí trans i significa 'dellà, a l'altra banda de' o 'a través de', així s'usa en paraules com transalpí o transbordador. 
Amb esta forma contracta tenim; trascolar, traslladar, traspassar, trasplantar, traspondre, traspuar, traspuntar, traspunxar, trasquilar, trastejar, trastornar, trasviar i els seus derivats.