dimecres, 12 de desembre de 2018

peixar

v. tr. Proveir d'aliment o pastura algú o alguna bèstia.

DCVB: del llatí pascĕre, mat. sign.

dilluns, 26 de novembre de 2018

ègida

1. f. MIT. Pell de la cabra Amaltea amb la qual Zeus recobrí el seu escut com a protecció.
2. f. [fig.] Tot allò que servix per a protegir-se. L'ègida de la llei.

DCVB: pres del llatí (<gr.) aegida, mat. sign.

diumenge, 25 de novembre de 2018

titil·lar

1. v. intr. Moure's amb una lleu tremolor. Titil·la el brot i es desclou la flor.
2. v. intr. Brillar amb una lleu tremolor. Les estreles titil·laven en el firmament.

DCVB: pres del llatí titillāre, mat. sign.

dissabte, 24 de novembre de 2018

deturpació

f. Acció o efecte de deturpar, embrutar, desfigurar, enlletgir.

DCVB: format a partir de deturpar.

divendres, 23 de novembre de 2018

enforfoguir

1. a. v. tr. Ofegar, sufocar, apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d'airejament.
b. v. tr. Privar d'airejament (un espai) per excés de persones o coses acumulades.
2. v. pron. Ofegar-se, acalorar-se, posar-se nerviós.

3. v. tr. Enfarfegar.

dijous, 22 de novembre de 2018

vorell

1. m. Marge.
2. m. Vora d'un objecte que ateny un nivell més alt que la part central.

3. vorell de conca GEOL. Límit d'una conca sedimentària.

DCVB: derivat de vora, del llatí ōra, mat. sign. ||1, amb una v- evitadora de l'hiat en la combinació la ora (J. Coromines en AIL Cuyo, i, 147). Aquesta modificació pogué esser afavorida per la conveniència d'evitar l'homonímia amb hora.

dimecres, 21 de novembre de 2018

vogar

1. a. v. intr. NÀUT. Remar.
b. v. intr. [p. ext.] NÀUT. Navegar al rem. Moltes barquetes vogaven d'ací d'allà.
2. v. intr. [p. anal.] Moure's per l'aigua o per l'aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems. L'àguila vogava entorn en cercles concèntrics.
3. a. v. tr. [p. ext.] NÀUT. Vogar els rems.

b. v. tr. [p. ext. i p. anal.] Brandar, engrunsar. Vogar les campanes. Vogar el bressol.

DCVB: s'havia considerat procedent del germànic wogen, ‘moure's com les ones’, però Corominas DECast, iv, 942, acceptant l'opinió de De Gregorío i de Spitzer, considera segur que vogar ve del llatí vōcāre, ‘cridar’, i ho fonamenta en el crit amb què els còmits o caps de la xurma d'una galera donaven als remers el ritme per a vogar tots plegats.