dissabte, 15 de juny de 2019

udolar

1. v. intr. Fer udols. Se sentia udolar un gos famolenc.
2. v. intr. fig. Udolar el vent.

DCVB: del llatí ulŭlāre, mat. sign.

divendres, 14 de juny de 2019

escurçó

1. m. ZOOL. Terme que s'aplica a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis Vipera , molt verinosos; entre els quals destaquen l'escurçó ibèric (Vipera latastei) i l'escurçó pirinenc (Vipera aspis).
2. a. m. fig. Persona maligna.
b. tindre (o ser una llengua d'escurçó Ser una persona maldient.

DCVB: del llatí curtiōne, ‘serp’, amb l'element inicial es- que no s'explica clarament, encara que Meyer-Lübke REW 2420 l'atribueix a la influència de escorça.

dijous, 13 de juny de 2019

nona

1. a. f. CRON. Divisió romana del dia, corresponent a les tres de la vesprada.
b. f. LITÚRGIA Hora menor de l'ofici diví, corresponent a l'hora romana homònima.
2. a. f. infant. Son. El xiquet té nona.
b. f. infant. Acte de dormir.
c. fer nona (o nones infant. Dormir.
3. f. pl. CRON. En el calendari romà, nové dia abans dels idus, que correspon al dia 5 de cada més, llevat de març, maig, juliol i octubre, que corresponen al dia 7.

DCVB: pres del llatí nōna, mat. sign.
DCVB: [2] onomatopeia de la respiració del qui dorm tranquil·lament (cf. cast. nana, it.nina-nana, etc.).

dimecres, 12 de juny de 2019

hedra, heura

1. f. BOT. Liana de la família de les araliàcies (Hedera helix), de tija amb arrels adventícies, de fulles verdes, lluentes i glabres, de flors grogues en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
2. hedra de terra BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Glechoma hederacea), de tiges ajagudes o redreçades, fulles reniformes o cordiformes i flors violàcies.

DCVB: del llatí hedera, mat. sign., amb conservació de la implosiva interna que en altres regions catalanes s'ha convertit en donant origen a la forma més literària eura.

dimarts, 11 de juny de 2019

turmell

1. m. ANAT. Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s'ajunta amb el peu, formada pels dos mal·lèols.
2. m. ANAT. Regió corresponent al turmell, generalment amb inclusió de la part inferior de la cama.

DCVB: derivat diminutiu (amb el sufix -ell) del radical torm- turm- que significa ‘turó, elevació’ (V. tormo). Segons García de Diego Dicc. 6898, del llatí *tubĕrĕllu,dim. de tuber ‘bony’, però no sembla tan probable com l'etimologia *turmĕllu. La forma turnell és efecte d'una contaminació analògica de tornar, ‘girar’.

dilluns, 10 de juny de 2019

rampa

rampa 1
1. f. CONSTR./MANUT. Pla inclinat, situat entre dos superfícies situades a diferent nivell, que s'utilitza per a poder pujar i baixar càrregues més fàcilment.
2. f. p. ext. Terreny que fa pendent.
3. rampa de llançament ARM./COSMON. Construcció en pla inclinat des de la qual s'efectua el llançament de projectils autopropulsats o de coets de dimensions reduïdes.

DCVB: del cast. rampa o del fr. rampe, mat. sign., mot de probable origen germànic.

rampa 2
f. PAT. Contracció involuntària, intensa i dolorosa, que sobrevé de manera transitòria en un múscul o grup muscular de fibra estriada.

DCVB: probablement del germ. *hramp (var. gòtica del fràncic kramp), ‘estrenyedor’ (cf. Corominas DECast, i, 587).

diumenge, 9 de juny de 2019

borbolló

1. a. m. Porció d'un líquid que impulsada de baix a dalt fa un unflament en la seua superfície lliure, com els produïts en la superfície d'un líquid en ebullició.
b. m. fig. ] Tumult, confusió.
c. m. fig. ] Embolic, baralla.
d. buscar borbollons Provocar baralles.
2. a borbollons loc. adv. Formant borbolló. La sang li rajava a borbollons.
3. a borbollons loc. adv. Tumultuosament i amb intermitències. La gent eixia a borbollons.
4. a borbollons loc. adv. Precipitadament, mig nugant-se la veu. Parlar a borbollons.

DCVB: derivat de borboll.