alça

1. a. f. ECON. Augment del preu d'alguna cosa (monedes, mercaderies, lloguers, etc.).

b. estar en alça Augmentar el preu, el valor, la intensitat, la força, etc., d'una cosa. L'euro està en alça. c. a l'alça Per damunt del preu, valor, intensitat, d'una cosa. Ho estan venent per damunt de 100 o a l'alça.

2. a. f. Objecte que s'utilitza per a alçar una cosa o per a fer-la més alta.

b. f. CALÇ. Tros de sola que els sabaters posen en la forma perquè el calçat isca més alt.

c. f. GRÀF. Tros de paper que es posa sobre el timpà de la premsa tipogràfica en els llocs on es vol reforçar la pressió.

3. a. f. ARM. Regle graduat que es col·loca generalment en la part posterior del canó de les armes de foc per a precisar la punteria.

b. alça telescòpica ARM. Telescopi d'una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.

DCVB: derivat d'alçar, del llatí *altiare ‘fer més alt’, ‘posar amunt’. (Cfr. REW 385).

xinel·la

f. CALÇ. Sabatilla sense taló, de sola prima, usada habitualment per a anar per casa.

DCVB: de l'italià dialectal cianella, var. de pianella, dim. de piana, ‘plana’.

borseguí

m. CALÇ. Calçat que arriba més amunt del turmell, obert per davant i que s'ajusta amb cordons.

DCVB: de l'ant. fr. brosequin, mat. sign. (<holandès broseken, ‘sabateta’). Cfr. Wartburg FEW, i, 557).

càliga

1. f. CALÇ./HIST. Sandàlia clavetejada d'origen gal, utilitzada en l'exèrcit romà.

2. f. LITÚRGIA Calçat de color litúrgic adient usat pel bisbe en les cerimònies pontificals.