anatema

1. a. m. REL. Sentència canònica d'excomunió o d'exclusió de la comunitat catòlica i de l'ús dels sagraments.

b. m. [ fig. ] Reprovació completa.

2. m. Persona anatematitzada.

DCVB: pres del llatí eclesiàstic ănathēma, mat. sign.

«Així és com funciona el llenguatge. I no té sentit dedicar-se a llançar anatemes furibunds contra «el vulgo de alto y bajo copete» perquè fa un mal ús de la llengua, com feia don Francisco José Orellana. Els errors de hui, si es fan persistents, són la norma de demà.» Josep Lacreu, "Barbarismes i barbaritats", Pren la paraula.

amit

m. LITÚRGIA Llenç que el sacerdot o altres oficiants es posen sobre l'esquena, davall de l'alba, per a celebrar la missa o altres actes litúrgics.

DCVB: del llatí eclesiàstic amictus, mat. sign.

pasqua

1. a. f. REL. Festa jueua en commemoració de l'alliberament d'Egipte, unida a la festa dels àzims, que es prolonga durant set dies.

b. Pasqua de Pentecostés REL. Pentecostés.

c. Pasqua de Resurrecció REL. Festa anyal en què es commemora la mort i la resurrecció de Crist.

d. Pasqua Florida (o Primera Pascua ) Nom popular de la festa de Pasqua.

e. Pasqua Granada (o Segona Pasqua ) Nom popular de la festa de la Pentecostés.

2. f. Qualsevol de les festes de Nadal i Pentecosta.

3. fer Pasqua abans de Rams [ pop. ] Esperar un fill abans de casar-se.

4. més alegre que unes pasqües Expressió usada per a expressar una gran alegria.

5. santes pasqües! Expressió usada per a indicar que s'ha acabat alguna cosa.

DCVB: del llatí ecles. (procedent de l'hebreu) pascha, mat. sign. || 1. La forma pasqua té la u adoptada per analogia del llatí pascŭa ‘pastures’, analogia afavorida per la circumstància de menjar-se per Pasqua un cap de bestiar de llana aportat pels pastors.

pernoliar o peroliar

v. tr. LITÚRGIA Extremunciar.


DCVB: del llatí ecles. *per-in oleare, mat. sign. La forma peroliar suposa simplement una forma *per-oleare.