f. REL. Dansarina i cantant del culte hindú que, als temples i en les processons, atén totes les qüestions no pròpiament litúrgiques.
DCVB: pres modernament del castellà bayadera (<portuguès bailadeira, ‘balladora’).
Del francés bayadère, derivat de balhar, forma dialectal portuguesa de bailar. La paraula ens arriba a través del castellà i del francés i per això s'ortografia amb i llatina, quan correspondria escriure's 'balladera'.
