cot

cot 1 -a

1. adj. Inclinat avall, cap a terra. Anar amb el cap cot.

2. cap cot (o amb el cap cot ) loc. adv. Trist, capficat.

DCVB: probablement postverbal de acotar.

cot 2

m. INDUM. Antiga peça de vestir llarga amb mànegues, semblant a una bata o casaca, utilitzada per hòmens i dones.

DCVB; probablement masculinització de cota, paraula d'origen germànic.

cot 3

m. DRET Pena pecuniària imposada per alguns dels consells andorrans.

«I van haver d’eixir de la Pescateria amb les orelles cotes, perseguits per la veuarra trencada de la tia Picores, indignada davant de l’oficiositat de tals mamarratxos i per la sorna irònica de les balances, que pareixien donar-los una esquellotada.» Vicent Blasco Ibáñez, Flor de maig.