1. a. f. Acció de proscriure.
b. f. DRET Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d'un deutor.
c. f. DRET Pena d'exili amb confiscació de béns.
d. f. HIST./DRET En l'edat mitjana, exili forçós per causes polítiques.
2. proscripció dels béns DRET Subhasta dels béns d'un deutor fugitiu a profit dels seus creditors.
DCVB: pres del llatí proscriptiōne, mat. sign.
«La primera referència explícita de condemna d’esta construcció que he trobat és del Català en fitxes, de Josep Ruaix i Vinyet: «No és recomanable servir-se de l’expressió “degut a” (calcant la locució prepositiva castellana “debido a”) en lloc de a causa de (o gràcies a, per culpa de, per raó de)». Cal advertir que Ruaix no en fa tampoc una condemna expressa; simplement es limita a recomanar-ne la substitució per altres locucions causals que considera més genuïnes. Però d’esta indicació molts manuals posteriors n’han fet proscripció.» Josep Lacreu, Pren la paraula.