dijous, 8 de març de 2018

proscripció

1. a. f. Acció de proscriure.
b. f. DRET Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d'un deutor.
c. f. DRET Pena d'exili amb confiscació de béns.
d. f. HIST./DRET En l'edat mitjana, exili forçós per causes polítiques.
2. proscripció dels béns DRET Subhasta dels béns d'un deutor fugitiu a profit dels seus creditors.

DCVB: pres del llatí proscriptiōne, mat. sign.

«La primera referència explícita de condemna d’esta construcció que he trobat és del Català en fitxes, de Josep Ruaix i Vinyet: «No és recomanable servir-se de l’expressió “degut a” (calcant la locució prepositiva castellana “debido a”) en lloc de a causa de (o gràcies aper culpa deper raó de)». Cal advertir que Ruaix no en fa tampoc una condemna expressa; simplement es limita a recomanar-ne la substitució per altres locucions causals que considera més genuïnes. Però d’esta indicació molts manuals posteriors n’han fet proscripció.»  Josep Lacreu, Pren la paraula.