1. a. v. intr. Fronterejar. Galícia confina al sud amb Portugal. Xile i Argentina confinen.
b. v. intr. [ p. ext. ] Ser veí, contigu. les nostres cases confinen. La platja confina amb una pineda.
c. v. intr. [ fig. ] El geni confina amb la follia.
2. v. tr. Tancar o obligar a romandre (algú) dins d'un espai limitat. La neu els va tindre confinats dins de les cases.
3. a. v. pron. Aïllar-se, retraure's. S'ha confinat en el mas per a acabar la novel·la.
b. v. pron. [ fig. ] Confinar-se en una idea.
4. v. tr. DRET Condemnar a confinament.
DCVB: verb format sobre la paraula 'confí', del llatí confīnĭum, ‘ratlla divisòria’.
