rampa 1
1. f. CONSTR./MANUT. Pla inclinat, situat entre dos superfícies situades a diferent nivell, que s'utilitza per a poder pujar i baixar càrregues més fàcilment.
2. f. [ p. ext. ] Terreny que fa pendent.
3. rampa de llançament ARM./COSMON. Construcció en pla inclinat des de la qual s'efectua el llançament de projectils autopropulsats o de coets de dimensions reduïdes.
DCVB: del cast. rampa o del fr. rampe, mat. sign., mot de probable origen germànic.
rampa 2
f. PAT. Contracció involuntària, intensa i dolorosa, que sobrevé de manera transitòria en un múscul o grup muscular de fibra estriada.
DCVB: probablement del germ. *hramp (var. gòtica del fràncic kramp), ‘estrenyedor’ (cf. Corominas DECast, i, 587).
