1. a. m. QUÍM. Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc., de fons redó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample. Matràs de destil·lació.
b. matràs aforat QUÍM. Matràs de forma esfèrica o de pera, de fons pla i coll llarg i estret amb una osca per a indicar-ne el volum del líquid contingut.
2. m. Barra de fusta col·locada horitzontalment en la part anterior del carro de trabuc, que servix per a subjectar la caixa, per mitjà d'unes dolles.
3. m. ARM. Arma consistent en una barra llarga, acabada amb una cabota cilíndrica o quadrangular, que es llançava amb ballesta.
DCVB: incerta, però es considera probable que el cat. matràs, cast. matraz, fr.matras, prov. matratz, etc., siguin derivats d'un mot cèltic mattaris que sembla que era el nom d'un arma llançadissa (cf. Meyer-Lübke REW 5402).
