1.
a. m.
Toc de campanes
per a assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defendre's o
perseguir bandits.
b.
m. Conjunt
de persones mobilitzades per este toc d'alarma.
2.
m. HIST.
Organització de
gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en
l'antic sagramental.
DCVB: aglutinació dels mots so metent (del llatí sonum mittendo), ‘fent remor’. En la documentació medieval es troben molts d'exemples d'aquesta locució, que també s'usava amb l'orde dels mots invertit, metent so.
«...feren repicar les campanes de la Seu de Valencia, per via de sometent...», anònim, 1370. CIVAL.
«que nós e hòmens d’Atçeneta e de Vistabella e de Benaçal, metén so ab armes vengeren als termes de Ares e d’Albocàcer» Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1297. CIVAL.
«...vista la present, so metent façats venir tots los hòmens, axí de cavall com de peu, de guisa que partesquen d’aquí demantinent...» Berenguer
de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1300. CIVAL.
«Ah,
pillo! que s'ha escapát
per la finestra! Busqueu·lo!
El somatén vach á armar!
Favor al rey! Mort ú viu, A la ronda.
Antoni
Roig i Civera, El tonto del panerot, 1879, CIVAL
