m. Estat de desorde i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què tot el món crida, escarota, desori.
DCVB: compost de bat i bull (imperatius dels verbs batre i bullir).
En castellà seria un batiburrillo.
«...qui argumentava que no tots havien participat en totes les operacions, és a dir, o bé havien vingut tard o bé se n’havien anat abans d’acabar, i això provocava un embolic i un batibull tan gran que ocasionava fins i tot baralles. El cap de colla, quan s’adonava que no els podia posar d’acord, tirava els diners cobrats a l’aire, al temps que pronunciava el següent...» El món mariner de Peníscola, Alfred Ayza Roca.
Font: CIVAL.
