1. m. Juí, enteniment per al govern i direcció d'un assumpte.
2. m. Raó, fonament lògic, clarícia.
3. m. Profit, resultat pràctic d'una acció, d'un esforç.
4. m. Manera com ha ocorregut o s'ha realitzat alguna cosa, i que és objecte d'una indagació.
5. m. Còpia, trasllat d'un escrit.
6. m. Fermesa, enteresa de caràcter.
7. no tindre trellat (algú) No tindre coneixement.
8. no tindre trellat (o trellat ni forrellat ) (alguna cosa) No tindre sentit.
9. no traure trellat No arribar a cap conclusió, no aclarir res. No he tret gens de trellat de les seues paraules.
10. no traure trellat No tindre sentit. No trau trellat que vingues tots els dies.
DCVB: de trasllat, amb la s absorbida per la consonant que la seguix.
Com podem observar per l'origen que indica el DCVB és una paraula que ha modificat el significat original, en un principi només tenia l'accepció 5. En la documentació del CIVAL podem comprovar com esta paraula fins al segle XIX només significava trasllat o còpia d'un escrit. I és a partir del segle XIX quan trobarem els primers usos de la resta de les accepcions, especialment en la forma traure trellat i tindre trellat.
En la llengua literària moderna trobarem la variant entrellat introduïda per Fuster cap als anys 50 i utilitzada per molts escriptors valencians. Val a dir que és una variant formada sobre la valenciana trellat amb el prefix -en, el que no sabem és si Fuster la utilitzava en els seus escrits o era obra dels correctors editorials que segurament els semblaria massa valenciana i aldeana. De totes maneres ha adquirit un matís semàntic un poc diferent i que podem fer correspondre amb la paraula d'orige incert del castellà 'intríngulis'.
