viola 1
1. f. BOT. Violeta 1.
2. f. BOT./JARD. Flor del violer.
3. f. LIT. En els jocs florals, flor d'or i plata que s'oferix a la millor composició de caràcter religiós.
4. a. ser flors i violes Ser una cosa agradable i fàcil.
b. tota la resta són violes Expressió amb què s'indica que tota la resta no té importància.
5. bona nit viola! Expressió que s'usa quan es vol donar per acabada una conversació, una qüestió, etc.
DCVB: del llatí viola, mat. sign.
viola 2
1. f. MÚS. Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, però una miqueta més gran.
2. m. i f. MÚS. Persona que toca la viola.
3. viola de gamba MÚS. Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt.
4. viola de mà MÚS. Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla.
DCVB: incerta, però probablement d'origen onomatopeic (com el fr. viule, cast. vihuela, etc.): cf. Corominas DECast, s. v. vihuela.
viola 3
f. JOCS Joc que consistix a saltar per damunt d'una persona ajupida, amb diverses variants i dificultats.