1. m. JOCS Xicotet ixent cilíndric d'una trompa en l'extrem oposat a la punta, on se subjecta el cap del cordell utilitzat per a fer-la ballar. Ballar de corcoll una trompa.
2. a. anar (o caure ) de corcoll Caure algú.
b. anar de corcoll Decaure algú o alguna cosa, afonar-se.
3. m. Part posterior del cap en la seua unió amb el cap.
DCVB: del llatí cŭrcŭlio, mat. sign. || 1. No és clara l'evolució de significats que presenta el mot en català, i tal vegada els significats 3 i 4 demanen un altre mot originari que actualment no podem endevinar.
«Es veia tothom anant pel seu cantó, tothom absort en les seues coses, en els assumptes que el feien anar de corcoll.» Una cambra pròpia, Virginia Wolf, traducció d'Helena Valentí.
