sindèresi

f. FILOS. Discreció, capacitat natural per a jutjar rectament.

DCVB: pres del llatí synterĕsis (<grec συντήρησις), ‘observació’. El derivat popular és senderi.
Terme escolàstic. Sinònim de consciència moral.

«L'esperit d'una obra no està en la literalitat del seus vocables, sinó en la sindèresi que els coordina.» Llorenç Villalonga en el pròleg de la traducció d'El guepard de Giuseppe Tomasi di Lampedusa.