catau

m. Cau, amagatall, lloc on sol fer cap o arreplegar-se algú.

DCVB: segons Spitzer (Neuph. Mitt. xv, 170), del gr. katogeion, subterrani (cfr. REW 4684a). La terminació au deu provenir de la influència de cau.

Calaveres atònites, Jesús Moncada, Edicions 62.