1. v. intr. Ploriquejar, gemecar com aquell qui plora.
2. v. intr. [ fig. ] Fer el ploricó per inspirar compassió.
«Habitacions obscures, sòrdides, pestilents, amb folls que somiquen ajupits a un racó, o que caminen desesperats per les parets o, invertits pel sostre, mirant-nos fixamen, proferint insults.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 99.
