1. a. m. OFICIS Cada una de les peces metàl·liques corredores d'un pany que es fa entrar o eixir per mitjà d'una clau o altre mecanisme.
b. m. OFICIS Peça corredora que servix anàlogament per a tancar una porta, finestra, etc.
2. ser fluix de pestell Tindre propensió a orinar sovint.
DCVB: del llatí pestĕllu, var. de pestŭlu, mat. sign., per canvi de sufix diminutiu.
«llançà la llauna a una paperera, es desentumí les cames, s'agafà al passamà i pujà els escalons amb molta cura, fins arribar a una porta metàl·lica, tancada amb un pestell rovellat.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 77.
