adj. Que té deler. Estava delerós per un gelat de llima.
DCVB: de deler, probablement del llatí delerium, var. de delirium, ‘deliri’. (Cf. J. Coromines, BDC xix, 26 i xxii, 240).
«Hi fa fred, però jo sue, delerós de veure l'eixida.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p.88.
DCVB: de deler, probablement del llatí delerium, var. de delirium, ‘deliri’. (Cf. J. Coromines, BDC xix, 26 i xxii, 240).
«Hi fa fred, però jo sue, delerós de veure l'eixida.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p.88.
