f. Conjunt de sorolls eixordadors, que eixorden, que deixen (algú) com si estiguera sord, a causa d'un soroll molt intens.
DCVB: derivat d'eixordar, del llatí exsŭrdāre, ‘fer tornar sord’.
«Em passa a frec, el tren, amb la seua eixordadissa i una ràfega d'aire que em gela l'espinada.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p.88.
DCVB: derivat d'eixordar, del llatí exsŭrdāre, ‘fer tornar sord’.
«Em passa a frec, el tren, amb la seua eixordadissa i una ràfega d'aire que em gela l'espinada.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p.88.