diumenge, 14 d’abril de 2019

eixordadissa

f. Conjunt de sorolls eixordadors, que eixorden,  que deixen (algú) com si estiguera sord, a causa d'un soroll molt intens.

DCVB: derivat d'eixordar, del llatí exsŭrdāre, ‘fer tornar sord’.

«Em passa a frec, el tren, amb la seua eixordadissa i una ràfega d'aire que em gela l'espinada.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p.88.