divendres, 12 d’abril de 2019

caterva

1. a. f. Grup, gran nombre de persones, d'animals o de coses. No hi vam poder entrar: hi havia una caterva de gent.
b. f. Catèrvola.
2. f. HIST. Entre els romans, cossos d'exèrcit de les nacions bàrbares.

DCVB: del llatí caterva, mat. sign. La forma caterva, presa directament del llatí, és la més estesa en català. Les altres formes, que presenten modificacions populars, s'expliquen de diferents maneres: catèrvola apareix sufixat amb -ola (tal vegada per contaminació de tèrbola, explicable per certa idea de ‘conjunt excessiu i desordenat’ que predomina en el mot caterva); les formes amb s'expliquen o per simple ensordiment de la v (caterfa) o per reducció de la rf f (catefa), o tal vegada per creuament amb l'aràbic ṭāifa que significa també ‘turba’, ‘multitud d'homes’; sembla afavorir la teoria d'aquest creuament la forma mallorquina cateifa, que presenta una ј més explicable per la interferència del mot aràbic que no per una evolució fonètica espontània del català (que és la teoria de Spitzer Lexik. § 58). En quant a la forma caterna, no és altra cosa que el resultat de la sufixació amb -erna, terminació presa de mots com caverna, eterna, llanterna,etc.

«S'havia engolit una caterva de píndoles.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 96.