1. a. f. Grup, gran nombre de persones, d'animals o de coses. No hi vam poder entrar: hi havia una caterva de gent.
b. f. Catèrvola.
2. f. HIST. Entre els romans, cossos d'exèrcit de les nacions bàrbares.
DCVB: del llatí caterva, mat. sign. La forma caterva, presa directament del llatí, és la més estesa en català. Les altres formes, que presenten modificacions populars, s'expliquen de diferents maneres: catèrvola apareix sufixat amb -ola (tal vegada per contaminació de tèrbola, explicable per certa idea de ‘conjunt excessiu i desordenat’ que predomina en el mot caterva); les formes amb f s'expliquen o per simple ensordiment de la v (caterfa) o per reducció de la rf a f (catefa), o tal vegada per creuament amb l'aràbic ṭāifa que significa també ‘turba’, ‘multitud d'homes’; sembla afavorir la teoria d'aquest creuament la forma mallorquina cateifa, que presenta una ј més explicable per la interferència del mot aràbic que no per una evolució fonètica espontània del català (que és la teoria de Spitzer Lexik. § 58). En quant a la forma caterna, no és altra cosa que el resultat de la sufixació amb -erna, terminació presa de mots com caverna, eterna, llanterna,etc.
«S'havia engolit una caterva de píndoles.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 96.
«S'havia engolit una caterva de píndoles.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 96.