1. a. adj. Dit d'un fluid que té en suspensió partícules d'una substància estranya que li lleven la limpidesa i la transparència. Hi passava un riu amb les aigües térboles.
b. adj. [ p. ext. ] Que no té limpidesa. Tindre la mirada térbola. Vore-hi térbol.
2. adj. [ fig. ] Confús, poc clar per a l'enteniment, poc net moralment. Estava implicat en un negoci térbol. És una persona un poc térbola. Un raonament térbol. Tindre el cap térbol.
DCVB: del llatí tŭrbĭdu, mat. sign. ||1, que normalment hauria donat tórbeu en català (com hòrreu de horrĭdu, nèdeu de nitĭdu, etc.). El canvi de la o de *tórbeu en e (térbol) no s'explica fàcilment.
«La placeta on hi havia una font de broll minúscul, per exemple, enmig d'una bassa d'uns cinc metres de diàmetre, amb l'aigua tèrbola, plena de nenúfars.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 15.
