1. f.
Clevill. El mas, mig enderrocat, tenia una esquerda en la fatxada.
2. f.
Estella. Escatant la taula m'he clavat una esquerda.
1. m.
Obertura
rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en
la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen.
2. m.
Xicoteta
fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial del derma.
3. m.
Fissura
originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la
consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les
masses eruptives.
4. m.
Fissura
que es produïx en un material de revestiment o en un element
estructural quan, en assecar-se, s'encollix.
Significats de estella:
1. a. f. Fragment que s'ha després d'una fusta al tallar-la o a l'esqueixar-la, etc. Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d'este caixó.
b. fer-se'n l'estella Causar, a algú, molt de perjuí alguna cosa, eixir-hi perdent.
c. no tindre d'on (o de què) fer estelles Patir misèria.
d. tindre d'on (o de què) fer estelles Tindre recursos, maneres de traure diners o de procurar-se allò que es vol.
e. traure estelles (d'algú o d'alguna cosa) Traure'n profit.
2. a. f. Tros curt que es desprén d'una fusta en sentit longitudinal.
b. f. Cada un dels trossos que queden d'un bastó, un pal, etc., trencat violentament.
3. f. [p. ext.] Fragment de banya o d'altra matèria fibrosa i dura que s'ha després per tallament o per trencament, etc.
DCVB: egons Meyer-Lübke REW 7979, del germànic *skarda, ‘osca’, que té representants romànics com el fr. écharde ‘crètua’; la e de les formes catalanes s'explica, segons Meyer-Lübke, per influència del llatí crepitare ‘esclatar’ (que ha donat origen als mots crètua, cretlla i escletxa, sinònims de esquerda). En canvi, segons Spitzer Lexik. 56 i García de Diego Contr. 150, esquerdar i esquerda vénen del llatí crepitare sense intervenció de l'element germànic que Meyer-Lübke suposava.
«El jardí envoltava tot l'edifici, es podia recórrer la seua extensió gràcies a un passeig laberíntic però asfaltat que facilitava el trànsit en cadira de rodes, malgrat l'abundància d'esquerdes, clots i alterons.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 15.
«El jardí envoltava tot l'edifici, es podia recórrer la seua extensió gràcies a un passeig laberíntic però asfaltat que facilitava el trànsit en cadira de rodes, malgrat l'abundància d'esquerdes, clots i alterons.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 15.
