nenúfar

1. m. BOT./JARD. Gènere de plantes aquàtiques rizomatoses de la família de les nimfeàcies (Nymphaea sp) de fulles flotants i flors grogues o rosades, cultivades en jardineria.

2. nenúfar blanc BOT./JARD. Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies (Nymphaea alba), de fulles arredonides i flors blanques cultivada com a ornamental.

DCVB: de l'àrab milufar, ‘lotus blau’ (cf. Eguílaz Glos. 464). El mot àrab ha entrat en el català per via erudita, per conducte dels botànics i poetes.

«La placeta on hi havia una font de broll minúscul, per exemple, enmig d'una bassa d'uns cinc metres de diàmetre, amb l'aigua tèrbola, plena de nenúfars.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 15.