1. m. Acció de sojornar, estar-se en un lloc durant un cert temps. Durant el seu sojorn a París.
2. m. Lloc on algú s'està o sojorna. El cel, sojorn dels benaventurats.
DCVB: derivat postverbal de sojornar, del llatí vg. *subdiŭrnare, ‘passar dies, habitar llargament’.
«Proposaren a B de traslladar-lo a Sanatori, un hospital antic, llunyà, per a sojorns llargs, proveït de serveis de rehabilitació.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 12.
