f. Menjar, especialment exquisit.
DCVB: derivat postverbal de menjar, del llatí manducare, mat. sign. I, || 1, o més aviat d'una forma de llatí vulgar *mandicare (cf. Fouché Morph. 82).
«...però aquella cullerada la recorda com la menja més saborosa de la seua vida.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 11.
DCVB: derivat postverbal de menjar, del llatí manducare, mat. sign. I, || 1, o més aviat d'una forma de llatí vulgar *mandicare (cf. Fouché Morph. 82).
«...però aquella cullerada la recorda com la menja més saborosa de la seua vida.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 11.
