f. Alifac, mal físic que s'adquirix amb el temps o que es patix a conseqüència d'una malaltia. Està ple de xacres.
DCVB: de l'àrab xakāʿ, ‘queixa’, ‘mal físic’, ‘malaltia’. La forma xacra sembla ser un arabisme directe en català; les formes atxaca i atxac, en canvi, són adaptacions del castellà achaque. La r secundària de la forma xacra és, segons Spitzer (AIL Cuyo, ii, 17), indici de castellanisme; segons Corominas DECast, i,33, tal vegada podria explicar-se com a efecte de l'analogia de lacra.
«Els pacients eren quasi exclusivament avis amb xacres de molt mal pronòstic, si no incurables.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 13.
DCVB: de l'àrab xakāʿ, ‘queixa’, ‘mal físic’, ‘malaltia’. La forma xacra sembla ser un arabisme directe en català; les formes atxaca i atxac, en canvi, són adaptacions del castellà achaque. La r secundària de la forma xacra és, segons Spitzer (AIL Cuyo, ii, 17), indici de castellanisme; segons Corominas DECast, i,33, tal vegada podria explicar-se com a efecte de l'analogia de lacra.
«Els pacients eren quasi exclusivament avis amb xacres de molt mal pronòstic, si no incurables.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 13.
