broll

1. m. Raig d'aigua o d'un altre líquid que ix amb força.

2. m. BOT. Brolla. Formació vegetal més o menys densa on predominen arbusts i mates de fulla persistent i xicoteta o bé molt esclarissada o nul·la.

DCVB: del verb brollar, derivat del germ. brogĭlos, ‘llenya de bosc’.

«La placeta on hi havia una font de broll minúscul, per exemple, enmig d'una bassa d'uns cinc metres de diàmetre, amb l'aigua tèrbola, plena de nenúfars.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 15.